Javier Gutiérrez sobre 'Los santos inocentes': "Les coses no han canviat tant, hi ha gent en la pobresa i molt d’explotador solt"

Arriba a València per a encarnar Paco el Bajo, un dels protagonistes de l'obra basada en "una novel·la capital" de les lletres castellanes, Los santos inocentes, i que en els temps que corren "ve com l'anell al dit". El polifacètic actor Javier Gutiérrez pujarà a les taules del Flumen per a interpretar aquest "drama, per moments és tragèdia, amb tocs d’humor" amb totes les entrades esgotades.

Assegura que aquest espectacle, "que no intenta competir amb l’obra de Delibes, ni amb la pel·lícula de Camus, sinó aportar i sumar", reflecteix una situació que continua repetint-se en l’actualitat, tot i que està ambientada en un cortijo extremeny de finals dels seixanta, i continua sent una obra "necessària", de vigent actualitat.

"Espanya no ha canviat tant des d’aleshores", afirmava l’actor mentre es familiaritzava amb l’escenari valencià. "No hem canviat tant: hi ha ciutadans vivint en llindar de la pobresa, que viuen a males penes, que no poden aconseguir una faena en condicions, hi ha molt d’explotador solt, molt de Señorito Iván solt", argumentava, poques hores abans de fer la primera de les quatre sessions previstes a València, en una entrevista amb À Punt.

En aquest sentit, l’actor que va interpretar entranyables personatges com Satur, de la sèrie Águila Roja, afig que "al Congrés hi ha molts Ivans, gent que es mofa de la pagueta que cobren algunes persones i amb la qual, a males penes poden arribar a final de mes".

Una situació que es dona després d’una pandèmia que, a parer seu, ha empitjorat la qualitat humana d’aquesta societat en espentar-nos cap a l’individualisme. "Després de la pandèmia, som incapaços de generar empatia amb les desgràcies alienes", sentencia.

Entre aquells aspectes del text de Los santos inocentes que han captivat Gutiérrez està la rellevància que cobra en la trama l’educació. "És un element essencial per a fer-nos lliures, per a créixer com a societat. En l’obra, hi ha una confiança, una esperança en els fills de Paco i Régula, que és la mateixa que jo tinc amb els joves d’aquest país, moltes vegades demonitzats", exposava. 

El teatre té una cosa màgica i meravellosa: el 'feedback' de l’espectador. Pots sentir la seua emocióJavier Gutiérrez - Actor

A la pregunta de si tria entre cine o teatre, es fan uns segons de silenci, per a respondre de seguida: "M’encanten el cine i el teatre, però sobre l’escenari és on l’actor se sent més a gust, perquè l’actor és amo del seu procés creatiu", afirma.

A aquesta sensació, Javier Gutiérrez n'afig una segona: "El teatre té una cosa màgica i meravellosa: el feedback de l’espectador. Pots sentir la seua emoció, la seua brillantor. En el cine no tens aquest feedback, el reps després, però en un teatre et mesures amb el públic", argumenta sobre l’escenari del Flumen.

València és una d’eixes ciutats on un s'encoratja quan ix a escenaJavier Gutiérrez - Actor

I, en aquestes situacions en què un actor es troba, cara a cara, amb el públic, si la trobada és a ciutats com València, causa respecte als actors. "València és una d’aquestes ciutats on un se'n ve amunt quan ix a escena", admet. Ara bé, creu que per a un actor té la mateixa importància actuar en les grans ciutats, entre les quals cita Madrid, Barcelona, Bilbao o la mateixa València, que "en qualsevol poble remot d’Espanya".

La responsabilitat dels pobles menuts

És en aquest segon cas en què creu que "la responsabilitat és major, perquè en una gran ciutat la gent té una oferta cultural amplia on escollir, en un poble, és molt més reduïda, de vegades sols una exposició o una obra a l’any, per això la responsabilitat és encara major". "Els artistes tenim la responsabilitat de dur el teatre o l’escriptura allà on anem", afig.

Després de més d’una trentena de pel·lícules a l'esquena, una desena de sèries i vora una vintena de papers teatrals, destaca entre tots ells el pacient entrenador de bàsquet que va encarnar en Campeones.

"Sempre em quedaré amb Campeones, per tot el que suposa aquesta pel·lícula per a la societat, però sobretot en la meua vida. Un dels meus fills és una persona amb discapacitat i aquesta pel·lícula va ser el millor homenatge que jo li podia fer al meu fill i a les persones amb diversitat funcional, crec que vam aportar el nostre granet d’arena amb una visió diferent de la de fa uns anys".