Jesús Pobre celebra la tradicional festa de l’Escaldada

Aquest darrer diumenge d’agost, Jesús Pobre (Marina Alta) ha celebrat la popular Fira de l’Escaldada, en què es mostra el mil·lenari procés de transformació del raïm moscatell en pansa; una tradició que va ser declarada bé d'interés cultural immaterial l'any 2018.

Ròtova també tenia previst celebrar la tercera edició de la seua festa de l'Escaldada, però, malauradament, les tempestes que han agranat el País Valencià en les últimes hores han obligat al consistori de Ròtova a anul·lar els diversos actes programats, a l'espera de veure si es podran reprendre altre dia.

La festa de Jesús Pobre ha començat a les 10 hores amb l’escaldada pública al Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, també conegut com a riurau del Senyoret o riurau Gran. Al procés s'ha pogut unir qualsevol persona interessada portant el seu raïm. A més, al llarg del matí també s'ha realitzat un taller de demostració de fer canyissos i llata.

Posteriorment, s'ha procedit al nomenament dels socis d'honor de Riuraus Vius, l'associació comarcal que treballa en la catalogació, recuperació i difusió dels riuraus. Com cada any, també s'ha pogut gaudir de l'exhibició del grup de danses de Jesús Pobre, que ha estat acompanyada musicalment per la colla La Xareta.

La tercera Festa de l'Escaldada de Ròtova s'havia de celebrar el Centre d’Interpretació de la Cultura de la Pansa, un riurau remodelat per a diversos usos. L'acte, a més, tenia previst acompanyament de dolçaina i tabal i un taller d'elaboració de canyissets.

Pròximes cites amb el raïm moscatell

El cap de setmana del 2 i 3 de setembre tindrem l'oportunitat de gaudir de dues escaldades més. Primerament a Teulada, en la festa del Moscatell, que tindrà lloc dissabte a les 19 hores en el Centre Ecomuseogràfic i comptarà amb diverses activitats i ambientació musical. Per altra banda, el diumenge, en el marc de la tradicional Fira del Llaurador, Llíber recuperarà el procés de l'escaldada en un cap de setmana en el qual hi haurà moltes altres activitats, com ara un mercat, demostracions de falconeria, degustacions i actuacions de grups de dansa, entre altres.

L'associació de Riuraus al Vernissa, que aglutina diversos municipis i entitats amb un passat rural en comú relacionat amb la pansa, també ha preparat una sèrie d'actes relacionats amb el procés d'assecament del raïm moscatell durant els primers dies de setembre. Així, podrem reviure l'escaldada l'1 de setembre a Alfauir (Safor), el 3 de setembre a Montitxelvo (Vall d'Albaida) i el 10 de setembre a Benicolet (Vall d'Albaida).

L'escaldada, un procés mil·lenari

Hi ha testimonis del treball de la pansa a la Marina Alta des d'almenys època romana. Al Museu Etnològic de Dénia podem trobar vestigis que confirmen que els romans fabricaven àmfores per a l'exportació de vi i escaldaven la pansa al segle II dC. Però va ser especialment durant el segle XIX quan aquesta indústria va viure el seu punt de màxima esplendor.

L’escaldada, que tenia lloc a finals d'agost, començava amb l’encesa del forn i omplint la caldera amb aigua i herba olivarda, per donar-li a la pansa el color daurat. A continuació, s'hi afegia el lleixiu o sosa càustica, que accelerava el procés d’assecament i aconseguia clivellar el fruit.

Una vegada l’aigua de la caldera estava en ebullició, s’hi introduïa la cassa amb el raïm. La submersió era qüestió de segons, els necessaris per a clivellar els grans.

Finalment, els canyissos amb el raïm moscatell es depositaven en el sequer, on havien de romandre entre nou i deu dies per a convertir aquell raïm en pansa. Però un ruixat d’estiu podia desbaratar tota la producció; per això van nàixer els riuraus, per a poder aixoplugar el fruit en cas de necessitat. Els canyissos amb el raïm es refugiaven sota el sostre del riurau quan hi havia pluja o humitat i tornaven a posar-se a l’exterior quan la tempesta havia escampat.

D'aquesta manera, moltes famílies de la Marina Alta van poder guanyar-se la vida gràcies a la pansa, un producte que s'exportava arreu del món i que va esdevenir la indústria principal de la zona durant vora dos segles.