La justícia rebutja el dret a l’oblit d'un dels responsables de la condemna a mort a Miguel Hernández

L'Audiència Nacional ha rebutjat reconéixer el dret a l'oblit d'un secretari judicial, que va participar en el procés que va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández, l’any 1940. Els magistrats han desestimat el recurs que va presentar el fill de l'alferes, que havia demanat a Google que suprimira 18 enllaços on es mostren dades personals de son pare, com a secretari del jutjat militar que va instruir el procediment contra el poeta d'Oriola.

El sol·licitant, que es va emparar en la llei de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, va portar el cas davant de l'Agència de Protecció de Dades (AEPD), que va desestimar la reclamació. Així les coses, davant de l'Audiència Nacional va presentar un recurs contra aquesta negativa.

En una sentència, la secció primera de la sala contenciosa administrativa ha avalat la decisió de l'AEPD de no atendre la petició.

L'home va al·legar que els enllaços arreplegats en Google contenien "dades falses", publicades "a partir de la manipulació del contingut textual d'arxius històrics de caràcter públic registrats en l'Arxiu General i Històric de Defensa". Segons va dir, van ser "tractats de manera il·lícita i inexacta" per un catedràtic.

L'Advocacia de l'Estat, en representació de l'AEPD, va defensar davant de l'Audiència Nacional que era "improcedent" iniciar un expedient sancionador a Google, per no haver-se aportat cap indici respecte a la comissió d'infracció per la tecnològica.

L'empresa va assegurar que el dret a l'oblit no es pot aplicar a les dades personals de morts. Així mateix, va insistir que els enllaços en qüestió remetien a informacions d'interés públic i de rellevància històrica.

Interés públic inqüestionable

En dotze folis, els magistrats de l'Audiència Nacional han explicat que els hereus i familiars del mort sí que estan facultats per a exercir el denominat dret a l'oblit. El tribunal ha precisat, no obstant això, que les informacions contingudes en els enllaços que s'impugnen "revesteixen un interés públic inqüestionable" i que les incorreccions al·legades "no afecten l'essència del que s'ha informat".

Així les coses, ha conclòs que aquests enllaços estarien emparats per la llibertat d'informació i d'expressió. Per tant, no escau la supressió. Per això, no ha vist vulneració de drets per l'Agència de Protecció de Dades ni ha considerat pertinent obrir un procediment sancionador a Google.

L'any passat, el jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant va declarar ajustada a dret la negativa de la Universitat d'Alacant d'eliminar dels seus cercadors en Internet el nom del secretari del jutjat, que va instruir el procediment contra el poeta.