L'accessibilitat dels festivals valencians, a examen

La Comunitat Valenciana és coneguda, a escala nacional i internacional, per ser bressol d’alguns dels festivals més multitudinaris del país: el FIB de Benicàssim, l’Arenal Sound de Borriana, el Low Fest de Benidorm, el de les Arts de València, el Zebra i el Medusa a Cullera o el Rabolagartija de Villena, estan entre el centenar de cartells que reuneixen milers de persones cada any per a gaudir de la música en directe. Però, per a les persones amb mobilitat reduïda o amb algun tipus de discapacitat, són una tortuosa prova d’obstacles. Els festivals valencians encara tenen moltes infraestructures pendents d’adaptar-se a les seues necessitats, segons mostra un estudi pioner realitzat per la fundació espanyola Music For All.

L’informe analitza 109 festivals de música de tot Espanya, dèsset dels quals a la Comunitat Valenciana. Hi han participat 992 persones, a les quals s'ha preguntat sobre la percepció que tenen de les mesures d’accessibilitat implantades en estos festivals (com l’entrada i eixida dels banys, la senyalística dins del recinte, el web, les barres de menjar i beguda, la presència d’intèrprets o guies, entre d’altres). 

Així, d’estes entrevistes es desprén que l'equipament sanitari PMR (dissenyat per a facilitar l'accés als banys i a tots els dispositius d'higiene) no està prou present en tots els festivals. Només cinc dels dèsset festivals valencians analitzats comptaven amb infraestructures suficients per a accedir als lavabos, ja que en molts calia pujar o baixar escales, sortejar cablejat o superar barreres físiques, per exemple. 

De fet, preguntats per si creien que es podia caminar fàcilment per tot el recinte (sense regruixos ni sots, o si hi havia rampes), els entrevistats han assegurat que en nou d'estos no es podia. De tots els festivals analitzats, el Big Sound de València és l’únic on la gent no va trobar banys accessibles, segons els enquestats. Això sí, tots els festivals, a excepció de l’Iberia Festival, han inclòs una plataforma o un espai per a persones en cadira de rodes. 

Moltes vegades, tot i que inclouen un espai adaptat per a veure el concert, la persona en cadira de rodes no hi pot arribar

Una mesura clarament insuficient per a la Confederació de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat Valenciana (Cocemfe CV). “El que veiem moltes vegades és que, tot i que inclouen un espai adaptat per a veure el concert, la persona en cadira de rodes no hi pot arribar, perquè no hi ha ningú que l’acompanye enmig de tanta gent”, ha indicat Lina Soler, portaveu de l’entitat. Com a exemple, citen el cas d’una jove que, l’any 2022, va interposar una reclamació contra el Ministeri de Consum després d’haver renunciat a assistir a l’Arenal Sound de Borriana per la falta d’accessibilitat.

La distribució dels espais també suposa una barrera important. “Quan dissenyes les mesures d’accessibilitat, ho has de fer de manera que no calga recórrer grans distàncies per a arribar a un bany, a la barra, al menjar… has de pensar en l’itinerari que farà una persona en cadira de rodes, perquè tinga un desplaçament segur”, ha apuntat Soler. 

També falta transport accessible en deu d’estos festivals i, en cinc, faltaven places d’aparcament per a cotxes adaptats a persones amb discapacitat. Només en Legendes del Rock de Villena i el Pirata Beach Festival de Gandia les barres de menjar i beguda estaven a una altura digna perquè una persona en cadira de rodes poguera fer comandes sense ajuda externa. 

La informació al web, insuficient

A més, des de Cocemfe també apunten que “hi ha una mancança d’accessibilitat web”. La situació “ideal” per a la Confederació seria “una pestanya específica amb tota la informació, les mesures, un plànol, i un telèfon perquè les persones amb discapacitat puguen telefonar, algú l’agafe i els solucionen els dubtes que tinguen”, ha indicat Soler. L’entitat convida les empreses organitzadores a “posar-se en el lloc d’una persona en cadira de rodes que ha d’anar a un festival multitudinari i no sap què trobarà, perquè no té la informació de manera prèvia”. “No dona confiança i ningú vol una mala experiència”, remarca.

Segons l’informe Music For All, els webs que menys informació oferien a les persones amb discapacitat eren el del Festival de Les Arts de València, el Festivern de Tabernes de la Valldigna, l’Iberia Festival de Benidorm, el Pirata Beach Festival de Gandia i el Festival Mediterrània, també de Gandia.

L’accessibilitat, un avantatge competitiu

Per a Cocemfe, “l’accessibilitat sempre és un avantatge competitiu”, que faria als festivals destacar i atraure més públic. Des del punt de vista purament econòmic, l’entitat defensa que “no és una qüestió específica d’un col·lectiu, sinó un model de negoci que l’hauria de tindre integrada, dins de la planificació”. A més, convida els festivals que ja implementen estes mesures a explicar-les. “Ja que les tens, que almenys que la gent les puga conéixer”, ha raonat.

A escala nacional, també una assignatura pendent

Segons l'estudi, a Espanya el 70% de les persones participants pensen que no és fàcil trobar informació sobre un festival. De fet, a penes el 6% tenen un web accessible. Quant a l’arribada, només es pot aplegar en transport accessible a la meitat dels festivals del país (56,88%). “La zona VIP no està sempre pensada per a persones amb problemes de mobilitat. Encara hi trobe moltíssimes barreres arquitectòniques, ja que solen estar en plataformes elevades o amb moltes escales”, han explicat des de la fundació Music For All.

Un segell de qualitat de la mà de les associacions

Des de Music For All volen aprofitar tota esta informació per a desenvolupar un segell de qualitat, “un criteri unificat, universal, que atorgarem als festivals que sí que siguen accessibles i que ajuden els assistents a saber què esperar-ne”, segons han indicat a À Punt fonts de l’entitat. S'hi podran adherir tots els que complisquen els requisits.

Per a fer-ho, treballen acompanyats de diverses associacions, com Cocemfe, l’ONCE o el Centre Nacional de Persones Sordes, entre altres. L’objectiu és millorar les condicions d’accés d’estos festivals, però també sensibilitzar la població “que potser mai s’ha plantejat com són d'accessibles estos espais, i generar consciència social”. 

També volen promoure que els mateixos festivals continuen millorant de cara a pròximes edicions i que aspiren a lluir el seu segell, de la mateixa manera que els mediambientals o d’igualtat. “Molts encara no aproven en esta assignatura i en la majoria dels casos només s’enfoquen en discapacitats físiques, siga de persones en cadira de rodes o amb dificultats de mobilitat; però encara falta que hi haja, per exemple, intèrprets en llengua de signes, subtitulació de les cançons o millor il·luminació dels espais” han indicat en Music For All.