L'actriu Aitana Sánchez-Gijón, premi Goya d'Honor 2025

L'actriu Aitana Sánchez-Gijón rebrà el Goya d'Honor de 2025 en la gala que l'Acadèmia de Cinema celebrarà a Granada el 8 de febrer. Així ho ha anunciat el president de la institució, Fernando Méndez-Leite, este dijous en una compareixença als mitjans. Sánchez-Gijón, segons ha destacat el president de l'entitat, no ha rebut encara cap Goya per les seues interpretacions, així que el d'Honor serà el primer en els seus 38 anys de carrera. Sí que va estar nominada a millor actriu secundària per la seua interpretació en Madres paralelas. A més, va ser la primera dona a presidir la institució, del 1998 al 2000.

Filla d'una italiana, Aitana Sánchez-Gijón va debutar al cinema el 1986 de la mà de José María Forqué en Romanza final (Gayarre), el mateix any en què es convertia en un rostre habitual de la xicoteta pantalla gràcies a la sèrie Segunda enseñanza, en la qual compartia repartiment amb Juan Diego, al costat de qui va rebre la Medalla d'Or de l'Acadèmia el 2015.

Uns anys després de la irrupció, la seua carrera va enlairar-se amb Bajarse al moro, comèdia de Fernando Colomo que va ser tot un èxit de taquilla, i que va compaginar amb aparicions en uns altres recordats llargmetratges com Remando al viento, de Gonzalo Suárez, o Jarrapellejos, d'Antonio Giménez Rico. També va aparéixer en El mar y el tiempo, dirigida per Fernando Fernán-Gómez, o El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró, al mateix temps que començava a incorporar-se a produccions internacionals, amb El marido perfecto, de Beda Docampo Feijóo.

Segons ha remarcat l’Acadèmia en un comunicat, durant tota la dècada dels noranta, Sánchez-Gijón va ser una de les intèrprets més requerides del cinema espanyol, i va encadenar importants papers en produccions com Un paseo por las nubes, d'Alfonso Arau, en la qual compartia protagonisme amb Keanu Reeves; La ley de la frontera, d'Adolfo Aristarain; La camarera del Titanic i Volavérunt, de Bigas Lluna; o Erma, de Pilar Távora.

Ja en el s. XXI, l’actriu va aparéixer en El maquinista, de Brad Anderson, al costat de Christian Bale, La puta y la ballena, de Luis Puenzo, o La carta esférica, d'Imanol Uribe. Més recentment, també en Madres paralelas, de Pedro Almodóvar o Que nadie duerma, d'Antonio Méndez Esparza, fins ara el seu últim crèdit en la pantalla gran. En els últims anys, ha aparegut en les sèries com Velvet, Estoy vivo i Respira.