De l’Alacant grega a la cartaginesa o medieval: 600 peces arqueològiques relaten la seua història
Una nova exposició sobre les cultures que han estat presents a la ciutat reuneix al MARQ peces de 27 museus de tot Espanya a partir del 20 de desembre
La mil·lenària història de la ciutat d’Alacant, des dels cartaginesos fins als treballs arqueològics de l’actualitat, passant pels romans i els assentaments islàmic-medievals, a través de més de 600 peces. És l’exposició que oferirà el Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) a partir del 20 desembre i fins al pròxim mes de maig. "Ciutats de llum. Ákra, Leuké, Lucentum, Laqant" comptarà amb peces tant del MARQ com d’altres 27 museus i tres arxius històrics d’Espanya. Ocuparà 1.200 metres quadrats de les tres sales temporals d’este espai expositiu de referència.
El nom de l’exposició fa referència a la “ciutat lluminosa” que ha encarnat Alacant durant la història: Acra Leuce (“ciutat del cap blanc” en grec, en referència al pròxim cap de l'Horta, conegut així durant segles pels mariners pel color clar del promontori), Lucentum (“brillant”, en llatí) i Laqant (“la ciutat”, en àrab). A més, el cartell de la mostra reflecteix la reconstrucció parcial d'una nau púnica del segle III aC.
Durant més de tres dècades, els arqueòlegs han rescatat en les cinc hectàrees que ocupa el jaciment del Tossal de Manises, "a mitja llegua" de la ciutat d'Alacant actual, la rica història dels últims 2.500 anys d’este punt del Mediterrani.
Comissariada pels arqueòlegs Antonio Guilabert, Eva Tendero i el director de l'àrea d'Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez Jiménez, a més del director, Manuel Olcina, la mostra inclou àmfores, gots ceràmics, llucanes, amulets, monedes i armament de les diferents civilitzacions que han poblat el Mediterrani.
També s'hi exposen representacions d'aquells primers pobladors d'Acra Leuce i Lucentum, com el cap de terracota dels segles IV i III aC, i diferents elements arquitectònics, com ara inscripcions, encara que una de les peces que centrarà l'exposició és el fragment de l'empunyadura de bronze amb una àguila bicèfala del segle I dC, una peça que no té antecedent ni relació en el món romà.
Són alguns dels detalls que s’han donat a conéixer en el Museu Arqueològic Nacional, on el president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, el director del MARQ, Manuel Olcina, i la directora de l’Arqueològic Nacional, Isabel Izquierdo, han presentat la mostra. Este museu nacional ha cedit una “bellíssima” col·lecció de monedes cartagineses.
El visitant es retrobarà amb la seua pròpia història de més de dos mil·lennis
En paraules del president de la Diputació, esta exposició acostarà el visitant “a la seua pròpia història de més de dos mil·lennis”. Pérez ha posat en relleu el treball arqueològic que ha fet la institució provincial durant 30 anys, a través del museu MARQ, al Tossal de Manises, i això permet fer ara una tasca pedagògica per a divulgar el ric passat de la costa alacantina.
Per la seua banda, el director del MARQ, Manuel Olcina, ha expressat que Alacant es tria com a excusa perquè el visitant conega el pas de les cultures que han marcat la història del Mediterrani, des dels cartaginesos fins als musulmans i medievals passant per l'Imperi Romà.
Per a relatar esta història, el visitant trobarà peces del Museu Arqueològic Nacional i de la resta de la província alacantina, de l'arqueològic de Sagunt i de València, així com els murcians de Cehegín, Mula i Cartagena (Múrcia), l'Arqueològic de Catalunya, d’Eivissa, Màlaga, Cadis i Albacete.
La directora del Museu Arqueològic Nacional, Isabel Izquierdo, ha destacat "l'excel·lent relació” que manté amb l'Arqueològic d'Alacant, fet que es tradueix en el préstec de peces per a les exposicions, en el cas de “Ciutats de llum”, amb “una de les emissions numismàtiques de monedes hispanocartagineses més belles de la història monetària del món antic”.