L'AVL concedeix la seua màxima distinció a l'escriptor Emili Rodríguez-Bernabeu

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat aquest dimarts la concessió de la seua medalla, la màxima distinció de la institució normativa, a l'escriptor Emili Rodríguez-Bernabeu. La seua candidatura, a proposta de la Secció de Documentació i Literatura, ha obtingut el suport del ple del 26 de maig passat, atesos "els destacats i extensos mèrits literaris i la seua contribució al foment del valencià a les comarques del sud".

El nom d'Emili Rodríguez-Bernabeu s'uneix als de Ramon Lapiedra i Rosa Serrano (2019), Rafael Ninyoles (2018), Joseph Gulsoy (2017), Germà Colón (2016) i Pere Maria Orts (2015), guardonats amb la medalla de l'AVL. El lliurament de la distinció tindrà lloc el mes d'octubre al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l'ens normatiu del valencià, en un acte solemne, coincidint amb l'inici del curs acadèmic. "La concessió suposa un gran honor i una gran satisfacció. L'Acadèmia és la màxima referència lingüística que tenim els valencians, la que dicta les normes per a la correcció en l'escriptura i en la parla de la nostra llengua. Agraïsc molt l'honor que em fa la distinció", ha declarat l'escriptor en un comunicat difós per la institució.

No és la primera vegada que l'Acadèmia reconeix la trajectòria del poeta nascut a Alacant en 1940. L'any 2019, la institució normativa del valencià i la Universitat d'Alacant li dedicaven, juntament amb Gaspar Jaén, les activitats de la VIII Jornada sobre Escriptors Actuals en memòria del desaparegut Lluís Alpera.

Metge cardiòleg de professió, Emili Rodríguez-Bernabeu és una figura "capital" de la literatura valenciana contemporània, però també "un referent del compromís amb la llengua des que va entrar en contacte amb el grup literari creat al voltant de l'Editorial Torre i de la Universitat de València en els anys seixanta", subratllen des de l'AVL. En la seua obra literària, el poeta distingeix dos grans períodes, que tenen com a punt d'inflexió la transició cap a la democràcia. Així, Poemes a la fi (1964) i la trilogia formada per La platja (1968), La ciutat de la platja (1972) i La catacumba (1974) es converteixen en una primera incursió en el que ell denomina realisme socialista.

L'evolució pausada cap a l'ànsia de recreació de l'inefable determina una segona etapa, caracteritzada per l'experimentació amb el llenguatge, el·líptic, sinestèsic, que té algunes paraules inspirades en el surrealisme. En aquesta etapa figuren Viatge al teu nom (1982), Teoria del somni (1987), Domini del sol (1990), El rostre de l'amant (1992), Escandinàvia (1996) i Alacant (1998). Dring (2000) és l'última creació del poeta. També la crítica de l'assaig ideològic formen una part important de la seua obra.