El tanzà Abdulrazak Gurnah guanya el Nobel de Literatura

L’escriptor de Tanzània Abdulrazak Gurnah ha guanyat el premi més important de les lletres, el Nobel de Literatura. El tractament del colonialisme que fa aquest escriptor nascut a Zanzíbar ha captivat el jurat, segons ha anunciat l’Acadèmia Sueca aquest dijous. El Comité Nobel destaca de l'obra de Gurnah la seua "penetració intransigent i compassiva en els efectes del colonialisme i el destí del refugiat en l'abisme entre cultures i continents".

Nascut a Zanzíbar el 1948, Gurnah es va instal·lar a Anglaterra a finals dels seixanta i és autor de deu novel·les, entre les quals hi ha Memory of Departure, Pilgrims Way, Dottie, Paradise, Admiring Silence o By the Siga.

El Nobel de Literatura d’enguany va començar a escriure als 21 anys en l'exili anglés, i encara que el suahili era el seu primer idioma, l'anglés es va convertir en la seua eina literària. Fins que es va jubilar, recentment, va ser professor de Literatura Anglesa i Postcolonial a la Universitat de Kent, a Canterbury. 

La pertorbació del refugiat, una constant

El tema de la pertorbació del refugiat, segons l'acadèmia sueca, recorre tota la seua obra. La seua quarta novel·la Paradise (1994) es va desenvolupar a partir d'un viatge d'investigació a Àfrica Oriental al voltant de 1990. Aquesta publicació és un relat sobre la majoria d’edat i una trista història d'amor, en la qual s'estavellen diferents mons i sistemes de creences.

En el tractament que dona a l'experiència dels refugiats, l'atenció se centra en la identitat i la imatge que es té d'un mateix. Els personatges estan a cavall entre cultures i continents, entre una vida que va ser i una vida emergent i en un estat insegur que mai es podrà resoldre, va explicar l'Acadèmia sueca sobre aquesta obra.

I va afegir que Gurnah "trenca conscientment amb les convencions, canviant la perspectiva colonial per a ressaltar la de les poblacions indígenes". Així, la seua novel·la Desertion (2005), sobre una història d'amor, es converteix en una franca contradicció amb el que ha anomenat "el romanç imperial".

Gurnah sovint permet que la seua narrativa acuradament construïda conduïsca a una comprensió "difícil d'aconseguir", segons l'Acadèmia sueca, que va explicar que un bon exemple és la seua tercera novel·la, Dottie (1990), que és el retrat d'una dona negra d'origen immigrant que creix en dures condicions en l'Anglaterra dels anys 50, carregada de racisme, i a causa del silenci de la seua mare desconnectada de la seua pròpia història familiar.

Gurnah és el cinqué escriptor africà guardonat amb el Nobel, després de Wole Soyinka (Nigèria, en 1986), Naguib Mahfuz (Egipte, 1988), i els sud-africans Nadine Gordimer (1991) i John Maxwell Coetzee (2003), tots dos de Sud-àfrica. El premi de literatura amb la dotació més gran que hi ha, amb prop d’un milió d’euros, va recaure l’any passat en la poetessa de Nova York Louise Glück.