L'origen de 'La manta al coll', una cançó més moderna del que et penses

María José Arques i Emilia Arques són les filles del compositor de la lletra de la mítica La manta al coll, una cançó que no pot faltar en qualsevol festa de la Comunitat Valenciana. La primera vegada que s'escoltà va ser al Teatre Principal d'Alacant, on es va estrenar el 28 de març de 1953. L'autor de la música era Manuel García Ortiz i la lletra la va escriure José Arques Llorens, més conegut com Tolo, que com conta una de les seues filles "significava babau en gallec i és que ell era un pallasso, a banda de còmic, que feia paròdies, d'ací el nom". Tolo va actuar en companyies com la d'Antonio Machín o Jorge Negrete, però també en la ràdio, feu fotografia, escriví en els llibrets de festes de Fogueres i, fins i tot, "componia cançons romàntiques per a ma mare", ens conta María José, una de les filles. "Era un artista molt polifacètic", diu.

El 1953, quan es va estrenar la cançó, la gent ja la coneixia i ja la cantava. Això no obstant, estava censurada, ja que estava escrita en valencià. És per això que no es va popularitzar fins que no va arribar la Transició. Com ens conta María José, Tolo va morir el 1975 i a partir del 1977 és quan aquesta cançó va començar a cantar-se amb total llibertat.

S'han registrat set versions de la lletra de la cançó en la SGAE, fins que el 2009 es va dictaminar que els autors eren Manuel García Ortiz i José Arques Llorens. "Es va registrar en la SGAE el mateix dia que es va estrenar, el 1953, però fins al 2009 no vam tindre constància que existia com a tal", ens conten les filles de l'autor de la lletra. Des d'aquell moment, van acreditar que eren les hereves de l'autor i van descobrir que tenia quinze cançons més registrades, però la més popular era la de La manta al coll. És una cançó que no pot faltar en qualsevol festa, molt emblemàtica en especial en les festes d'Alacant i és "un orgull sentir la gent cantar-la perquè representa el que volia mon pare, que la gent s'ho passara bé".