Així és l’únic fragment escrit a mà que es conserva del 'Tirant lo Blanc'

Plegat per la meitat, amb les vores un poc desfetes, però amb les paraules, escrites a mà en cal·ligrafia antiga, d'un fragment de la part final del Tirant lo Blanc. Així està l’únic text manuscrit que es conserva al món d’esta novel·la de cavalleria en valencià que una casualitat, la de protegir un plet del segle XV, ha fet que arribe fins als nostres dies. Este dimarts, coincidint amb el Dia del Llibre, l’Arxiu General i Fotogràfic, que gestiona la Diputació de València, l'ha mostrat en imatges.

Este document es va descobrir a principis dels noranta. Jaume J. Chiner el va trobar en el fons de la duquessa d’Almodóvar. El full, amb part dels capítols 407 i 408, va sobreviure en el temps perquè es va arrancar del manuscrit per a usar-lo, plegat per la meitat, com a carpeta per a protegir els documents d'un procés judicial que va tindre lloc el 1454 relacionat amb la família Loris (Isabel de Loris és citada en el colofó del Tirant), com han explicat des de la Diputació de València.

Cal tindre en compte que la primera edició de l'obra es va fer a València el 1490 i el manuscrit que ha mostrat la Diputació de València es pot datar amb anterioritat a eixe any.

L'arxiu de la duquessa d'Almodóvar comprén aproximadament 700 caixes i volums i abasta des del segle XIII fins a principis del segle XIX.

L’última duquessa d'Almodóvar, Josepa Domènica Català de Valeriola, va disposar en el seu testament —escrit el 1804— que, amb part del seu llegat es nomenara hereua la seua ànima i, per això, els guanys dels seus béns es distribuïren entre orfes pobres que estigueren en estat de contraure matrimoni. Quan va morir la duquessa, el 1813, es va executar el seu testament.

El 1868, quan les diputacions provincials van assumir les funcions administratives que fins a eixe moment exercien les juntes provincials de beneficència, els ens provincials van assumir també els fons documentals d'estes. 

El diputat Ricardo Gabaldón, responsable de l'àrea d'Administració General, ha assenyalat que este document del Tirant lo Blanc “posa, una vegada més, de manifest el valor històric i patrimonial dels fons que conserva la Diputació, no sols en l'àmbit artístic, amb obres de grans figures com Sorolla, Benlliure i Pinazo, sinó també quant a material fotogràfic i documents, molts de col·leccions privades que han sigut donades a la institució”.