Lamine Thior: “Les xarxes socials són la punta de llança de la nova revolució de la comèdia”

“Quan la comèdia la fa un home blanc i heterosexual, parla d’assumptes generals; però quan la fan dones, negres o homosexuals, són temes de nínxol. Ara, gràcies a les xarxes socials, hem aconseguit tindre el nostre públic i que es comence a apostar per nosaltres”. Lamine Thior té clar que sense les noves plataformes, no haguera pogut dedicar-se professionalment a l’humor o la interpretació, sinó que haguera acabat sent guia turístic. “Les xarxes socials són la punta de llança de la nova revolució de la comèdia”, sentència en una entrevista en À Punt Notícies. 

L’humorista, guionista i presentador visita aquest divendres el teatre La Plazeta, a València, per a presentar el seu nou espectacle Más que palabras. Un xou que tracta de remoure consciències, reflexiona sobre la construcció real de les paraules i en el que promet una gran dosi d’improvisació, diàleg amb el públic i, fins i tot, ball. “Debatrem amb humor i entre tots si les paraules només descriuen la realitat o també la creen. És important comprendre’n el context per a no confondre el seu significat”, assegura. 

El públic valencià està entregadíssim. Sempre m’ha donat molt bona acollida.

Sobre la implicació del públic valencià, Lamine reconeix que participa molt activament en els espectacles. “El públic valencià sempre està entregadíssim. Sempre m’ha donat molt bona acollida des que vaig vindre per primera vegada a fer una obra de teatre. El públic valencià m’agrada moltíssim”, manifesta. 

Tots els projectes en els quals s’endinsa Lamine tenen com a objectiu trencar amb gran part dels tabús i estereotips racistes. I la comèdia, diu, és la millor manera per a aconseguir-ho: “L’humor és la millor via per a parlar d’assumptes delicats i no hauria de tindre límits. Jo l’use per a conscienciar, per això crec que puc parlar de tot. Has de poder riure a través d’un tema, però no d’ell”. 

Una altra de les facetes de Lamine, més enllà de la comèdia, és la de la interpretació. L’últim personatge al qual ha donat vida és Barak, un pare que emigra pels seus fills, en La ley del mar, una coproducció d’À Punt amb TVE —disponible a la carta en el web d’À Punt Mèdia—.  En el moment en el qual li va arribar el paper, la seua primera reacció va ser rebutjar-lo per pensar que no aniria més enllà del prototípic migrant il·legal, però tot va canviar quan va llegir la separata. “Creia que no m’aportaria res, però quan vaig llegir l’escena que comparteix amb Luis Tosar, vaig entendre que hi havia un treball de fons. Mai s’havia vist un personatge com aquest en la ficció espanyola”, detalla l’artista. 

El meu somni és interpretar un personatge sense accent. Això implica que el seu paper va més enllà de la procedència

Tot i això, reconeix que un dels grans problemes als quals s’enfronten els actors negres a Espanya és que la gran part dels papers que els ofereixen són el de perfil de migrant il·legal. “El problema és la construcció que tenen i que poden acabar generant un estereotip”, afig. A més, té clar que el seu gran somni seria no haver de posar cap accent africà per a un personatge: “Si el teu personatge no té accent, això implica que el seu paper va més enllà de la seua procedència”.