La llei d'ús i ensenyament del valencià fa 40 anys

El 23 de novembre del 1983, les Corts reunides en un ple a Alacant van aprovar la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV), una norma de consens amb 55 vots a favor, 30 abstencions i cap vot en contra.  Ciprià Ciscar, que va ser conseller d’Educació i Cultura entre 1981 i 1989, ha explicat a À Punt que “si la llei haguera tingut vots en contra i haguera suposat un enfrontament permanent, probablement haguérem tingut ja diverses lleis”.

Al maig s'hi celebraren les primeres eleccions autonòmiques; per tant, la LUEV va ser la primera llei de pes del primer Consell, on el PSPV tenia la majoria absoluta. Tot i això, s'hi va negociar fins a l'últim minut. “Amb aquesta convicció, volíem que la llei fora forta i capaç de tirar avant el que significava l’ensenyament i l’ús de la llengua”, ha reflexionat Ciscar.

L'objectiu era minimitzar els punts de fricció amb el bloc de la dreta, Aliança Popular i Unió Valenciana, i dotar la llei d'estabilitat. Es va aconseguir fixar el criteri històric en les zones de predomini lingüístic i que l'exempció a les zones de parla castellana no fora automàtica. Durant el primer curs d’implantació, va haver-hi 6.000 peticions d’exempció; tres anys més tard, es van reduir a 700.

A les escoles, el professorat demanava la normalització de la llengua a crits. Des d'un punt de vista pedagògic era més fàcil ensenyar en la llengua materna i s'hi van preparar a fons, com bé ha explicat Josep Chaqués, director del CEIP Trullàs de Benifaió, a la Ribera Alta, en el curs 1986-1987, i també fundador de l’Escola Valenciana.

Els darrers anys havien sigut convulsos, marcats per la batalla per la llengua i les senyes d'identitat. Al carrer hi havia divisió, amb una part de la premsa en contra. El primer dia d’aquell curs del 1986, tres anys després de l'aprovació, un grup de pares i pares va rebre a crits el director de l'escola. Però res els va frenar.

Aquella va ser una escola pionera de l'ensenyament i defensa del valencià. Mesos més tard, aquest fou l'escenari de la primera trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera. Hi assistiren més de 5.000 persones. Un èxit rotund que evidenciava l'acceptació del valencià a l'escola.