Els llenços de Sorolla cobren vida a Nova York al so de la guitarra i el ritme del flamenc

Els protagonistes dels gegantescos llenços que Sorolla va pintar per a la Hispanic Society de Nova York van cobrar vida al so de la guitarra i el ritme del flamenc. Va ser en un escenari atípic, a la seu d’aquesta institució, amb els quadres costumistes de fons, i l’actuació de diversos ballarins del Ballet Nacional d’Espanya. L’activitat, que s’emmarcava dins del Festival de Flamenc de Nova York, va fusionar la música i la pintura per a exaltar el llegat del pintor valencià que es conserva més enllà de l'Atlàntic.

“És molt bonic portar la dansa espanyola a espais no convencionals que arriben a un públic diferent, i l'experiència que crea és molt especial. Poder veure com els quadres cobren vida és una experiència històrica i única”, assenyalava l'organitzador del festival, Miguel Marín. En l’actuació van intervindre el guitarrista Alejandro Hurtado, el cantaor Gabriel de la Tomasa i diversos ballarins del Ballet Nacional d'Espanya, entre ells la valenciana Estela Alonso, que va interpretar el quadre que feia referència a la ciutat de València.

La galeria on es conserven els grans llenços de Sorolla tornava a acollir, després d’anys sense fer-ho, un espectacle. La col·lecció d’aquests 14 llenços és una de les joies que atresora la institució, que la manté especialment protegida. De fet, aquests quadres que recreen escenes de les diferents tradicions espanyoles del principi del segle XX han eixit de la Gran Poma en molt poques ocasions, precisament una d’elles, entre el 2007 i el 2010, per a exhibir-se en ciutats espanyoles com ara València.

Amb una cistella de taronges sota el braç, la valenciana Estela Alonso va obrir l'espectacle, representant les ballarines de la pintura La gropa valenciana, a les quals va pintar el mestre valencià creuant la ciutat a cavall i envoltades de símbols de la ciutat, com el templet de la Mare de Déu dels Desemparats. Després, al ritme de les castanyoles i la guitarra d'Hurtado, Alonso va dansar a escassa distància de les pinzellades del mestre de la llum.

A la sala, on només va poder entrar un públic reduït, la ballarina Sara Arévalo va ballar al ritme de la jota aragonesa, com ho feien les joves que dansaven davant dels Pirineus d'Aragó. La jota. I, per descomptat, el flamenc andalús també va tindre presència a la sala. El cantaor Gabriel de la Tomasa va interpretar una commovedora saeta a la Mare de Déu en al·lusió als natzarens d’una processó de Sevilla que va crear Sorolla. Van ser només algunes de les interpretacions amb què va reviure la paleta del pintor valencià, qui més de cent anys després de morir continua estant viu, fins i tot, ben lluny de la seua terra.