Els llépols més impacients ja assaboreixen les primeres mocadoraes

Els llépols més impacients no han pogut esperar-se fins dilluns, dia de Sant Donís, per a complir amb la saborosa tradició de la mocadorà. Els forns valencians ja registraven aquest dijous les primeres cues de clients que acudien en cerca de les tradicionals fruites i verdures de massapà que, més enllà d’un gest d’amor ben dolç, simbolitzen l’ofrena que els valencians del segle XIII van oferir a Na Violant d’Hongria, Jaume I.

Entre els forns que més clientela atreien hui, estaven els guanyadors del concurs que anualment convoca el Gremi de Forners i Pastissers de València: l’establiment que té David Esteve al carrer Borriana de la ciutat, el forn Galán d’Albal (Horta Sud) i el forn Llàtzer d'Aparicio Albiñana, també a València, que han fet pòdium en aquest saborós concurs. No sols puntua l'aspecte del massapà, el sabor és un altre dels criteris que té en compte el jurat que avalua els dolços presentats pels forns.

Tot i que el dia en què tradicionalment es lliura la mocadorà als nostres éssers estimats és el 9 d’octubre, el ritme als obradors valencians ja és frenètic aquesta setmana. La demanda dels acolorits massapans amb forma de fruita o dels blanquinosos piulets i tronadors va cada any a més, com asseguren des del forn Galán d’Albal, guanyadors del segon premi: “És una tradició cada vegada més arrelada, la gent jove s'hi suma i sembla que cada vegada aquest costum agrada més”, afirmaven.

De fet, en aquest establiment poden arribar a preparar fins a 400 o 450 quilos de massapà al llarg de la setmana. Atés que és un dolç que “dura en perfecte estat durant huit o deu dies”, com adverteixen els propietaris d’aquest forn d’Albal, la compra s’avança cada vegada més.

Fins i tot, alguns clients no descarten menjar més d’una d’aquestes safates d’ací al 9 d’octubre. “De moment vaig a comprar-ne una i, si me’n regalen una altra, ens menjarem les dues”, admetia Fina Ramón mentre esperava ser atesa a l’altra part de l’aparador del forn Galán.

Clients amb més d'una safata

Altres, com Alberto Calaforra, malgrat estar a uns pocs dies de Sant Donís, ja eixien ben carregats d’aquest establiment. “Porte una mocadorà per a la meua parella, una altra per a ma mare i una altra per a ma tia”, enumerava a À Punt, al mateix temps que afirmava que sempre fa parada al forn a principis d’octubre per a complir amb aquesta tradició “tan bonica”.

Qui tampoc faltava a la tradició, aquella de la qual ni recorda quan va començar a establir-la, era Francesc Verdú, que ha anat aquest dijous al forn Galán a la recerca d'una mocadorà per a la seua esposa, com ja fa “anys i anys” que fa.

"Poquet o molt", mai falla la tradició

El mateix li passa a una altra veïna d’Albal: “Poquet o molt, sempre complisc amb la tradició, tots els anys en compre”, apuntava Rosa María Soriano a poques passes del forn.

Amb mocador o sense, amb fruites o amb tronadors o més prompte o el mateix dia de Sant Donís, del que no hi ha dubte és que aquesta dolça tradició continua endolcint i, molt, les taules valencianes.