El mantell de la Mare de Déu ret homenatge al Tribunal de les Aigües

La fallera major de València posava el colofó anit a la segona jornada de l'Ofrena. Passades les 1:30 hores una emocionada Maria Estela Arlandis arribava a la plaça de la Verge acompanyada de la seua cort d'honor. Una vegada a la basílica oferia el seu ram a la Mare de Déu dels Desemparats.

Enguany el mantell de la Mare de Déu dels Desemparats ret homenatge al Tribunal de les Aigües, patrimoni cultural immaterial de la humanitat i icona emblemàtica de la ciutat. A mesura que les comissions entregaven diumenge les flors en una Ofrena que es va allargar fins ben entrada la matinada, es va descobrir a poc a poc com en el tapís que recobreix el cadafal es dibuixava un portal amb línies que recordaven l'estil gòtic present en la mateixa plaça de la Mare de Déu.

Es tracta de la Porta dels Apòstols, on es reuneix el Tribunal de les Aigües. El motiu ja estava previst l'any de la pandèmia, però la crisi sanitària i altres esdeveniments el van ajornar fins ara. Encara que el motiu ja pot més que intuir-se, queda una sorpresa guardada en el mantell, que es revelarà al llarg de la segona jornada de l'Ofrena que transcorre aquest dilluns. El Tribunal de les Aigües compartirà espai de nou amb la Geperudeta, i formarà, així, enguany un diàleg entre dues icones molt volgudes pels valencians. 

Aquest tribunal és l'única estructura legislativa que roman de les establides per Jaume I. Cada dijous imparteix justícia a través d'un procés oral en valencià les resolucions del qual són inapel·lables. Una sessió mil·lenària de la qual formen part huit llauradors, encara abillats en l'actualitat amb la seua brusa negra típica i triats democràticament pels regants cada dos anys per a regular l'aigua de la xarxa de canals i séquies que nodreixen els camps de la Vega de València. Es tracta d'un model de justícia que es remunta als temps d'al-Àndalus i que continua funcionant com una de les institucions més antigues d'Europa.

El clavell ha sigut, una vegada més, la flor usada per a confeccionar el tapís que recobreix el gran cadafal sobre el qual s'asseu la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i del Jesuset. El mantell està format per aproximadament un 70% de clavells rojos i un 30% de blancs.

A més, el cadafal de la Verge dels Desemparats llueix ja totalment restaurat davant la seua basílica. La restauració s'ha dut a terme tant en la part que remata el cadafal amb el cap i la corona de la Verge i la imatge del Jesuset —una actuació que han fet els artistes fallers Ceballos i Sanabria en el seu taller del barri valencià de Sant Isidre—, com en l'estructura de fusta que els sosté. Es tracta d'una intervenció realitzada per l'artista Alejandro Santaeulalia.