María Zamora, Premi Nacional de Cinematografia pel seu suport al cinema “independent i arriscat"

La valenciana María Zamora, productora i distribuïdora de pel·lícules com Alcarràs, Creatura i O Corno, ha sigut guardonada este dilluns amb el Premi Nacional de Cinematografia 2024 "pel seu suport al cinema independent i arriscat”. El Ministeri de Cultura i Esport concedeix este premi dotat amb 30.000 euros.

Amb una carrera cinematogràfica que es remunta a més de dues dècades, el jurat ha destacat que Zamora ha enfortit la presència del cinema independent espanyol en el mercat internacional, incidint en “mirades sensibles i diverses” i la seua implicació en múltiples produccions que han aconseguit huit nominacions als Premis Goya del 2024.

Quan li ha telefonat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, Zamora es trobava a la llotja de peix, al port de Vigo, localitzant per a la tercera pel·lícula de Carla Simón, Romeria, que començaran a rodar a l'agost. "Al principi m'he quedat parada, però després he reconegut la veu d'Urtasun. I quan parlava amb el director de l'ICAA [Institut de la Cinematografia i les Arts Visuals], Ignasi Camós, m'he adonat que Carla soltava rialles de xiqueta pilla: ella ja ho sabia i no m'havia dit res", ha explicat la productora, que precisament substitueix Simón en la llista de guanyadors del premi més important de la cinematografia espanyola.

Per a ella és important que el premi li'l done "un jurat format per diferents membres del sector, no sols del Ministeri, sinó de totes les associacions que ens representen: l'Acadèmia, els actors d'AISGE, els guionistes d'Ànima, les dones de CIM".

Des del seu "síndrome d'impostora", a Zamora li sembla molt important que li donen el Premi de Cinematografia "a un guionista, no a un director-guionista, i no li l'han donat mai a un", a excepció de Rafael Azcona, el 1982, el tercer guardonat amb este premi després de Carlos Saura (1980) i Luis García Berlanga (1981).

Una biografia plena de treballs

Entre els seus treballs com a productora es troben títols com a Mapa, de León Siminiani; Todos están muertos, de Beatriz Sanchís; María (y los demás), de Nely Reguera; Els dies que vindran, de Carlos Marqués-Marcet; My Mexican bretzel, de Nuria Giménez Lorang o Amar, de Esteban Crespo.

Zamora és també productora de Libertad, l'òpera prima de Clara Roquet i d’Estiu 1993 i Alcarràs, pel·lícules de Carla Simón, directora que es va emportar el Premi Nacional de Cinematografia l'any passat.

El 2021 va crear juntament amb Enrique Costa la productora i distribuïdora Elástica Films. En l'àmbit de la distribució la seua primera aposta va ser Annette, de Leos Carax i el 2022 va estrenar una desena de pel·lícules, entre elles Drive my car, de Ryûsuke Hamaguchi (Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional 2022), The worst person in the world, de Joachim Trier; La isla de Bergman, de Mia Hansen Love o Pacifiction d’Albert Serra.

En els últims mesos Elástica ha estrenat Vidas pasadas, l'òpera prima de Celine Song; Anatomia d'una caiguda, de Justine Triet —Palma d'Or a Cannes 2023—; La zona d'interès, de Jonathan Glazer —Premi del Jurat a Cannes 2023—, l'última pel·lícula de Sofia Coppola, Priscilla i d'Alice Rorhwacher, La quimera. Elástica diu perseguir un cinema avantguardista, divers, inclusiu i feminista i que les seues temàtiques responguen a les inquietuds de la societat actual.

El guardó s'entrega habitualment el mes de setembre en el marc del Festival de Sant Sebastià. Abans de Carla Simón l’han rebut Penélope Cruz, José Sacristán, Isabel Coixet, Antonio Banderas o Fernando Trueba, entre altres.