La matemàtica dels anells de Saturn té el seu espai a València

La matemàtica russa Sófia Kovalévskaia ja té el seu espai a València. Més enllà de les seues aportacions científiques sobre els anells de Saturn i pel teorema que du el seu nom, qui va ser la primera professora d’una universitat europea és recordada per trencar una doble llança en favor de la igualtat, per la seua condició de dona i per tindre ascendència gitana. 

Precisament per aquesta segona raó, el Col·legi Santiago Apóstol, al barri del Cabanyal de València, que té un nombre important d’alumnat gitano, acull un mural de grans dimensions que l’artista valenciana Julieta XLF ha dedicat a la gran matemàtica. 

El mural compleix així un doble objectiu, el de recordar una científica de referència i el d’inspirar l’estudiantat, com recorda el director d’aquest centre educatiu, Jordi Bosch: “La majoria d’alumnat del centre pertany al poble gitano, per això treballar amb una referent gitana com a dona de ciència i reflectir en un mural que la formació i l’educació és una ferramenta de superació de les dificultats és molt positiu per a nosaltres”, argumentava. 

El mural, que s’emmarca en la sèrie de pintures urbanes del projecte Dones de Ciència que promouen la Universitat Politècnica de València i el centre artístic Las Naves, presenta Sófia Kovalvéskaia de menuda, amb el planeta Saturn a les mans, ja que una de les principals aportacions a la matemàtica aplicada d’aquesta dona russa va ser l’estudi dels anells d’aquest planeta. 

L’artista Julieta XLF també ha plasmat l’ascendència gitana de Kovalévskaia. El seu iaio va perdre el títol hereditari de príncep per casar-se amb una gitana zíngara, encara que ella posteriorment es va criar en una família aristócrata russa. Julieta XLF presenta la matemàtica al costat d'una pila de llibres amb alguns dels títols de les seues principals obres i altres referències directe a la seua vida. 

M'he centrat en la seua infància perquè una de les coses que em van sorprendre és que de xiqueta va empaperar l'habitació amb un llibre de matemàtiquesJulieta XLF - Creadora del mural

“M'he centrat en la seua infància, per l'entorn en el qual se situa el mural i perquè una de les coses que em van sorprendre d’ella és que de xiqueta va empaperar la seua habitació amb un llibre de matemàtiques. Va ser ací on es va despertar la seua inquietud i curiositat, sobretot per l'àlgebra, per això les fórmules matemàtiques que es poden observar en el mural que, al costat dels llibres, remeten al seu potencial creatiu i el seu univers interior”, explica Julieta XLF. 

El mural ha permés l’alumnat del centre conéixer la trajectòria d’aquesta dona, que va ser la primera que va obtindre un doctorat en Matemàtiques i també la primera professora de la universitat europea. De fet, el mural a més recull les idees que els estudiants van traslladar a l’artista, a partit del treball previ que van fer a classe. 

Sófia Kovalévskaia es va incorporar a la història de les matemàtiques amb el teorema que porta el seu nom, el teorema de Cauchy-Kovaléskaia sobre equacions diferencials. La seua especialització, per la qual en la seua època va ser coneguda en tota Europa, era la teoria de funcions abelianes.

Va estudiar també la forma dels anells de Saturn i aquest va ser la seua major aportació a la matemàtica aplicada. Però, sens dubte, el seu principal encert matemàtic va ser la investigació sobre la rotació d'un sòlid al voltant d'un punt fix. Gràcies a aquesta va obtindre el Premi Bordin de l'Acadèmia de Ciències de París l'any 1888 i més tard el premi de l'Acadèmia de Ciències de Suècia.