El Ministeri de Cultura exhibeix a Potries un pergamí del 1511 sobre el repartiment d'aigua
També hi ha documents originals dels segles XVI i XVII, conservats en l'Arxiu Històric de la Noblesa a Toledo, "imprescindibles" per a conéixer el sistema de reg de la Safor
El Ministeri de Cultura exhibeix a Potries (Safor) tres documents originals dels segles XVI i XVII, conservats en l'Arxiu Històric de la Noblesa a Toledo, "imprescindibles" per a conéixer el sistema de reg de la comarca de la Safor. La peça central de l'exposició, que estarà disponible de l'1 al 9 de febrer, serà un pergamí de l'any 1511 sobre el repartiment de l'aigua, que va estar vigent durant quasi cinc segles.
Darrere de la mostra està la Subdirecció General dels Arxius Estatals, amb el projecte "El document en el seu context", que ofereix una "oportunitat única" per a traure profit tant del patrimoni documental valencià (custodiat pel Ministeri de Cultura), com del patrimoni hidràulic (situat a les hortes històriques valencianes).
La mostra coincidirà amb la celebració del Porrat de Sant Blai, una festivitat tradicional de la comarca, la qual cosa permetrà, a més, relacionar els documents amb el patrimoni immaterial de la zona, segons ha destacat el Ministeri en un comunicat.
El pergamí central d'esta exposició és la Concòrdia entre Serafí de Centelles, II comte d'Oliva, i María Enríquez, II duquessa regent de Gandia, per a l'aprofitament de les aigües del riu Serpis. Està acompanyat per dos documents originals més que representen sengles estudis tècnics sobre la Casa Clara de Potries.
La concòrdia, signada el 1511, permetia determinar la proporció de l'aigua del riu Serpis que podia usar cada municipi. Es tracta de la documentació més antiga que explica l'ús de casetes sobre partidors (punts clau en la partició de les aigües) del territori valencià, en concret, la Casa Clara i la Casa Fosca, situades al municipi de Potries.
D'altra banda, els estudis tècnics, datats el 1688, arrepleguen els elements gràfics més antics referents a la Casa Clara, que mostren que s'ha conservat pràcticament de la mateixa manera en els aspectes estructurals durant, almenys, els últims tres segles.
Les concòrdies: acords per a repartiment d'aigua
Des de l'edat mitjana eren freqüents els conflictes en la gestió hidràulica, de manera que en moltes ocasions era fonamental arribar a acords per a evitar els danys materials i els elevats costos en els processos judicials.
Una de les fórmules més destacades van ser les concòrdies entre les parts enfrontades. En el cas de la comarca de la Safor, el principal acord entre els principals senyorius es va aconseguir l'any 1511 i determinava l'ús proporcional del cabal del riu Serpis per a evitar la usurpació i la desviació furtiva d'aigües.
El contingut del document exhibit, que va estar vigent durant quasi cinc segles, ha marcat l'avenir econòmic de la comarca i ha permés ampliar la superfície total de regadiu al llarg dels anys. La innovació de la concòrdia va ser l'edificació d'unes casetes sobre el segon i tercer partidor, situades a Potries: la Casa Clara i la Casa Fosca.
La construcció s'emmarca entre els grans canvis que es van experimentar en la fortificació dels elements hidràulics, situats dins dels rius valencians, en la transició dels segles XV i XVI, a cavall dels grans avanços constructius desenvolupats en el gòtic, aplicats als assuts i les séquies.
Estes dos xicotetes construccions, una amb coberta i una altra sense, estaven protegides amb unes reixes de ferro per a impedir l'accés a les persones sense autorització per a la manipulació dels partidors. El sequier de la vila d'Oliva i el de la vila de Gandia custodiaven les respectives claus. La protecció física dels partidors mitjançant elements arquitectònics estava acompanyada d'una definició per escrit de la proporció d'aigua que havia de rebre cada part implicada.
Perquè els partidors foren efectius, era necessari que estigueren ben anivellats i era fonamental el paper dels picapedrers anivelladors en l'edat mitjana, així com dels matemàtics. D'ací la importància dels documents que acompanyen la concòrdia: els estudis tècnics realitzats sobre la Casa Clara el maig del 1688, per Joan Baptista Coratjà, que defenia els interessos de Gandia; i per M. Juan Aparicio, que resguardava els d'Oliva.
El projecte "El document en el seu context" és un programa bianual de la Subdirecció General d'Arxius Estatals del Ministeri de Cultura, en cooperació amb les institucions locals i regionals, les universitats, les fundacions i la societat civil vinculada a eixos nuclis no urbans, per a treballar pel patrimoni compartit. L'objectiu és l'acostament d'este patrimoni documental als nuclis no urbans, on van nàixer o van ser custodiats durant segles.
