De Monleón a l''Enxufa-li': 34 anys de patrimoni audiovisual
Pot ser fora de les fronteres del nostre territori no han sentit parlar de Joan Monleón o del Babalà, però gràcies a una correcta conservació del patrimoni audiovisual podem compartir el nostre imaginari i difondre'l
Aquest divendres se celebra el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, una ocasió perfecta per a recuperar alguns dels programes més icònics, interessants o polèmics de l'arxiu de la radiotelevisió valenciana.
Probablement, la primera imatge que ens ve al cap és la de Joan Monleón i la paella russa, ja que aquesta va ser una de les primeres emissions d'RTVV. De fet, el programa El show de Joan Monleón ja es va emprar per a l'emissió en proves dies abans de l'estrena de Canal 9. En concret, era el 26 de setembre de l'any 1989 quan per primera vegada véiem la cara de Joan Monleón pels televisors dels valencians i les valencianes.
Dies més tard, en concret el 9 d'octubre del 1989 arrancava Canal 9 i la primera de les emissions mostrava Diego Braguinsky informant de la programació del dia. El periodista donava pas a continuació al primer discurs institucional televisat d'un president autonòmic, en aquell moment, el president de la Generalitat, Joan Lerma.
Molts són els moments que podíem recuperar per a commemorar el Dia del Patrimoni Audiovisual, com ara una de les primeres sèries de producció pròpia emeses per RTVV, Benifotrem o Dossiers, un programa d’actualitat informativa. També programes de debat, com ara Carta blanca o Parle vosté, calle vosté. Evidentment, no podem oblidar la mascota més estimada pels mil·lennistes, Babalà, que aleshores encara eren uns xiquets. L'esport va tindre el seu fidel testimoni en el programa Minut a minut i la natura un destacat altaveu a través del guardonat espai Medi ambient. D’altres són molt propis d’una determinada època, com Tela marinera, dedicat a la premsa rosa, que ens va donar a conéixer grans presentadores com Carolina Ferre. Finalment, cal recordar un programa que ha mantingut tant el nom com el contingut en la nova televisió valenciana: Trau la llengua.
Són aquests, i molts més, els programes que formen part del nostre arxiu audiovisual i, per tant, del nostre imaginari com a poble valencià. En recordeu més?
Lola Alfonso, testimoni de la trajectòria del nostre patrimoni audiovisual
Lola Alfonso és la cap de documentació d'RTVV i de l'Institut Valencià de Cultura i ella ha estat responsable, en diferents etapes, de l'atenció i la cura de tots els continguts audiovisuals que s'han creat des de l'inici de la televisió autonòmica. Ella, junt amb l'equip de documentació, ha estat testimoni de com han anat variant des de les imatges en polsada fins als fitxers digitalitzats. Són 34 anys de faena que ara ens permet disposar de l'arxiu audiovisual més gran de la Comunitat Valenciana, amb vora 60.000 hores digitalitzades i 280.000 cintes, que es tradueix en huit quilòmetres de prestatgeries lineals.
Els arxius audiovisuals ens conten històries sobre la vida de les persones i les cultures de tot el món. Representen una herència inestimable, una afirmació de la nostra memòria col·lectiva i una valuosa font de coneixement, ja que reflecteixen la diversitat cultural, social i lingüística de les nostres comunitats. Ens ajuden a créixer i comprendre el món que tots compartim. Conservar aquest patrimoni i assegurar que continue sent accessible al públic i a les generacions futures és un objectiu vital per a totes les institucions de la memòria, així com per al públic en general. Com diu Lola Alfonso, "treballem amb les imatges tant del passat com del futur, que són les que estan generant-se en aquests moments per À Punt Mèdia". I així és com, ara com ara, l'arxiu i el patrimoni audiovisual continua augmentant, acumulant notícies, moments i històries que compartim tots els valencians i les valencianes a través del nostre imaginari.