Mor la cantant italiana Raffaella Carrà als 78 anys

La polifacètica cantant italiana Raffaella Carrà, coneguda per temes com A far l'amore comincia tu, Tanti Auguri i Caliente, caliente, ha mort als 78 anys.

La notícia l'ha donada qui va ser la seua parella, Sergio Japino, que ha assenyalat en un missatge: "Raffaella ens ha deixat. Se n'ha anat a un món millor, on la seua humanitat, el seu inconfusible riure i el seu talent extraordinari brillaran per sempre", informen mitjans italians.

Les mateixes fons apunten que la causa de la mort podria haver sigut una llarga malaltia. 

Nascuda a Bolonya, va ser una icona de la música i la televisió tant a Itàlia com a Espanya, països en els quals va presentar diversos programes, la major part en la cadena italiana RAI i en Televisió Espanyola, però també va fer especials en països com l'Argentina, Xile, Mèxic i el Perú.

La Carrà, com se la coneix en el món de l'espectacle, va nàixer el 18 de juny de 1943. Amb huit anys ja somiava ser coreògrafa. Es va convertir en una artista completa: cantant, actriu, ballarina i presentadora de televisió.

Durant dècades ha estat en el cim de les llistes d'èxits no sols a Itàlia i Espanya, sinó també a l'Amèrica Llatina. De l'any 76 al 82 es va dedicar a anar de concert en concert per tota la regió. També va conquistar la televisió i a partir de 2016 va decidir portar una vida tranquil·la retirada dels focus, encara que en 2018 va traure l'últim disc, amb cançons de Nadal.

En els anys 80, les seues provocacions li van valdre la censura del Vaticà pel ball del tema Tuca Tuca (1971) que li va valdre el sobrenom d'el melic d'Itàlia. Les seues transgressions estilístiques també la van consagrar com a icona de la moda.

La decisió de dir-li "no" a Frank Sinatra, amb qui va protagonitzar la pel·lícula El coronel Von Ryan, a Hollywood, en 1965, va marcar una nova fita feminista. Amb les seues cançons, va entrar en el cor i la consciència d'un món que clamava drets per a les dones.

També ha sigut una inspiració per als homosexuals. El tema Lucas, que va llançar en 1978, va acabar convertint-se en un símbol per a tots els homosexuals que volien eixir de l'armari i no s'atrevien. En l'activitat televisiva, també va entrevistar personatges de primera línia, com la mare Teresa de Calcuta o Rafael Alberti.

Els èxits de la cantant, entre els quals destaquen temes com Hay que venir al sur, Qué dolor, Felicità, tà, Caliente, calient'e, Fiesta o Rumore, s'han mantingut vigents a Espanya des de principis de la dècada dels anys 70.

La primera aparició en TVE de Raffaella Roberta Pelloni, nom real de la cantant, va ser en 1975 dins del programa Señoras y señores. En aquells moments l'artista ja era famosa a Itàlia, on la RAI va arribar a censurar la imatge del seu melic al descobert, segons ha informat RTVE.

Més avant va arribar el seu primer espai televisiu a Espanya: va ser en la segona meitat dels anys 70 amb La hora de Raffaella, on estava acompanyada del Ballet Zoom.

Ja en la dècada dels 90, la polifacètica artista va presentar simultàniament dos programes en La 1 de TVE: Hola Raffaella i A las 8 con Raffaella.

Raffaella Carrà també va ser protagonista de les campanades del 1998, en les quals va donar entrada a l'any anou l costat del presentador Ramón García. En aquells moments l'artista ja era una estrela consagrada a Espanya.

Després de catorze anys de la publicació de l'últim disc, l'artista italiana va aparéixer en les televisions espanyoles per a presentar el seu nou àlbum Replay.

Raffaella Carrà es va retirar del panorama televisiu espanyol presentant en TVE la gala commemorativa dels 60 anys de la televisió pública, per a la qual tantes vegades havia treballat.

L'any passat les cançons de Raffaella Carrà van tornar a ser presents als cinemes espanyols, ja que el passat 2 d'octubre es va estrenar la pel·lícula Explota Explota, una comèdia musical ambientada a l'Espanya dels anys 70, amb els èxits de l'artista italiana.