Mor l’actriu Carmen Sevilla als 92 anys
Es va retirar de la vida pública el 2015 a causa de l’Alzheimer
L'actriu, cantant i presentadora de televisió Carmen Sevilla, un dels rostres més populars i volguts del cinema i la televisió a Espanya, ha mort aquest dimarts a Madrid als 92 anys, segons ha informat el fill, Augusto Algueró.
Carmen Sevilla, nascuda el 16 d'octubre del 1930 a Sevilla, patia Alzheimer des del 2009 i, a causa d'una salut molt deteriorada, la van ingressar en una residència d’Aravaca (Madrid) el març del 2015. Diumenge passat la van traslladar a un hospital, on ha mort.
L'actriu va començar la trajectòria artística als catorze anys com a ballarina i als dèsset va iniciar la carrera cinematogràfica, que la va dur a participar en grans produccions internacionals rodades a Espanya, com Marco Antonio y Cleopatra, al costat de Charlton Heston.
L'última aparició de la llegendària actriu va tindre lloc durant la gala dels vint anys de Telecinco —cadena que va viure la tornada a la petita pantalla a la fi del 1991—, un acte en què es va fer evident algun problema de salut pel seu discurs inconnex, que van haver de tallar els presentadors de la gala. Així, de la televisió es va retirar el 2010, un any després de diagnosticar-li Alzheimer.
La llarga malaltia la va recloure en la foscor de l'oblit, però deixa darrere de si una brillant carrera com a actriu i cantant, a més del record del seu títol més preuat: Carmen, la novia de España. Actriu, cantant, ballarina i presentadora de televisió, un dels rostres més populars del cinema i la petita pantalla espanyola, va nàixer el 16 d'octubre del 1930 a Sevilla, amb el nom de María del Carmen García Galisteo. Filla d'Antonio García Padilla, va començar la trajectòria artística amb tan sols catorze anys actuant com a ballarina en la companyia d’Estrellita Castro. I va traure el cap per primera vegada en el cel·luloide en els estudis CIFESA, on triomfaven llavors Aurora Bautista i la joveníssima Sarita Montiel.
Als dèsset va arribar al cinema de la mà de tota una estrela de l'època, el mexicà Jorge Negrete, amb qui va debutar en la pantalla gran en Jalisco canta a Sevilla (1949). Va ser la primera de les més de seixanta pel·lícules en què va participar. A l'èxit d'aquesta pel·lícula es van sumar el mateix any altres títols, Filigrana i La guitarra de Gardel, seguits de La revoltosa (1950), que la situaren entre les actrius més populars i belles del cinema espanyol, cosa que li va valdre el sobrenom de la nóvia d'Espanya.
Durant els anys cinquanta, Carmen Sevilla va compaginar el cinema amb la cançó, donant gales dins i fora d'Espanya i, amb l'arribada de la televisió a Espanya el 1956, l'artista es va sumar al nou mitjà. El 1957 va participar en La venganza (1957), dirigida per Juan Antonio Bardem, que va ser la primera pel·lícula espanyola candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Aquella pel·lícula i Pan, amor y Andalucía (1958) li obriren el mercat a grans produccions internacionals rodades a Espanya, com Rei de reis (1961), de Nicholas Ray i produïda per Samuel Bronston, o Aventura para dos (1957), de Donald Siegel, i Marco Antonio y Cleopatra (1972), al costat de Charlton Heston.
En els anys seixanta es va ficar a les llars espanyoles gràcies als anuncis d'electrodomèstics Philips que s'emetien per la televisió, i el casament a Saragossa amb el compositor Augusto Algueró (1961) va ser tota una celebració nacional. En la dècada dels setanta va rellançar la seua carrera com a protagonista d'una sèrie de pel·lícules de to eròtic: Rostros (1978), on compartia cartell amb el cantant i actor Juan Pardo i l'actriu Bárbara Rey, va ser l'última pel·lícula, abans de retirar-se del món cinematogràfic.
Feia quatre anys de la separació d’Algueró, amb qui va tindre l'únic fill, Augusto José, també compositor. Amb Vicente Patuel va contraure matrimoni el 1985 i amb ell va estar fins que l'empresari cinematogràfic va morir sobtadament a l'abril de l'any 2000.
El 1991, gràcies al Telecupón (Telecinco), va tornar a la xicoteta pantalla parlant de les seues "ovelletes" per a un públic que va quedar entregat a la seua naturalitat. En Telecinco va participar, a més, en diversos programes de varietats, i més tard va presentar el programa musical Noches de Carmen (1998) per a Antena 3, i el 2003 va retransmetre les campanades de Cap d'Any per a TVE, amb Ramón García.
L'última aparició televisiva va ser en Cine de Barrio (TVE), un espai on s'evocaven antigues pel·lícules del cinema espanyol, que va presentar de gener del 2004 a desembre del 2010, quan van aparéixer els primers símptomes de l'Alzheimer, la mateixa malaltia que va patir sa mare.
Al llarg de la carrera artística va guanyar nombrosos premis. Entre altres, la Creu d'Arts, Ciències i Lletres d'Espanya (1960), la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (2001), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2003) i la Medalla d'Honor del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (2004).