Mor l’actriu Marisa Paredes als 78 anys

La reconeguda actriu Marisa Paredes ha mort als 78 anys. Així ho ha confirmat este dimarts l’Acadèmia de Cine, entitat que va presidir durant tres anys. La intèrpret madrilenya és una de les més destacades de la seua generació i deixa una producció prolífica. Paredes ha tingut papers en més de setanta pel·lícules de segell espanyol, en què ha treballat amb els cineastes més reconeguts, però també de diversos països europeus, com França o Itàlia, i fins i tot de Mèxic. A més, ha sigut una habitual de les sèries de televisió, se l’ha poguda veure en més de huitanta.

En este sentit, Marisa Paredes va ser una de les "xiques Almodóvar". El primer treball amb el cineasta manxec el va fer a principis dels huitanta, amb Entre tinieblas. Després van vindre papers principals en produccions com Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Todo sobre mi madre, Hable con ella o La piel que habito.

De fet, des de l'Acadèmia del Cine recordaven que les col·laboracions amb Almodóvar van ser les que la van catapultar cap al cine internacional, on va participar "en cintes com La vida es bella, de Roberto Benigni, Profundo Carmesí, de Arturo Ripstein, o El espinazo del diablo, de Guillermo del Toro".

Emergency Exit, la seua producció pòstuma

Marisa Paredes deixa una estrena pendent, la d'Emergency Exit, de Lluís Miñarro, la seua última producció. Una de les últimes aparicions públiques va ser fa poc més d'un mes, a finals d'octubre, quan va acudir al lliurament dels Premis Club de les 25, que reconeixen el paper de les dones que han destacat en diferents àmbits. I és que una de les facetes més destacades de l'actriu va ser el suport als moviments socials, incloent-hi el feminisme.

A més, l’actriu va estar implicada en la gestió i les reivindicacions del sector des d'entitats com ara l’Acadèmia del Cine, de la qual va ser presidenta del 2000 al 2003. Precisament va ser esta institució la que li va lliurar el Goya d’Honor el 2018 en reconeixement a la seua trajectòria.

Este va ser uns dels molts premis honorífics que va reunir el seu palmarés, especialment durant els últims vint anys. L’actriu també va rebre el Nacional de Cinematografia el 1996 i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2007. També va ser mereixedora de la Gran Medalla Vermeil de París i fins a sis Fotogrames de Plata, que entrega la revista del mateix nom.

Des de l'Acadèmia del Cine, assenyalaven este dimarts que "el cinema espanyol es queda sense una de les seues actrius més icòniques". Entre els seus mèrits, destacaven la "llarga carrera" en la pantalla gran i assenyalaven que en les més de 75 ocasions en què ha interpretat algun paper cinematogràfic ho ha fet representant "dones fortes, ambivalents, desolades passionals, enigmàtiques i, en definitiva, molt humanes".

Les mostres de condol per la mort de Marisa Paredes s'han succeït des de tots els àmbits en transcendir que havia faltat. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegurava estar "desolat" per la mort de Paredes, a qui definia com "una de les actrius més importants que ha donat el nostre país". "El seu compromís amb la democràcia serà un exemple per a les generacions posteriors", afegia. En la mateixa línia, es pronunciava la vicepresidenta Yolanda Díaz, que recordava d'"una de les millors actrius de la nostra època" que "sempre va defensar causes justes".

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, per la seua banda, també destacava en la xarxa social X el talent, la veu, "l'elegància ètica de viure la vida i contar-nos-la als altres", que al seu parer, "van fer de Marisa Paredes una de les nostres actrius més admirades".

Cineastes com ara Juan Antonio Bayona lamentaven la mort "d'una llegenda, una presència immortal del cine espanyol i més enllà de les seues fronteres". "Tenia eixa aura de mite, però era també una dona pròxima, empàtica i sempre atenta cap a la seua persona", indicava.