Mor el mestre de la novel·la d’espies John Le Carré als 89 anys

El llegendari escriptor britànic David Moore Cornwell, més conegut com a John Le Carré, que es va inspirar en les seues pròpies vivències com a espia per a crear algunes de les millors obres d’intriga de la literatura en el segle XX, ha mort als 89 anys per una pneumònia no relacionada amb la Covid-19. Ha volgut la mort emportar-se a Le Carré sol dies abans que la seua illa trenque definitivament relacions amb el continent. Molt crític amb el Brexit, va descriure com ningú guerra freda, les maquinacions de poder a Llatinoamèrica o l’espoli a Àfrica. “Plorem profundament la seua mort”, ha dit en un comunicat la família de Le Carré, que deixa a la seua dona, Jane, i quatre fills.

Le Carré sempre va trobar la causa justa per la qual lluitar a través dels seus personatges. Si al final dels seus dies era el Brexit, abans ho van ser la guerra dels EUA contra el terrorisme, el saqueig del continent africà o el jihadisme. Però si per alguna cosa serà recordat és per les seues obres d’espionatge ambientades en la guerra freda, aquella època en què dues superpotències i dues ideologies es repartien el món fins a quasi acabar amb ell.

Va nàixer el 1931 a Poole (Dorset), Anglaterra, i estudià llengües modernes a la Universitat de Berna. Es va llicenciar després en el Lincoln College, d’Oxford, i fou professor durant dos anys del prestigiós Eton College. Finalment va deixar aquesta última institució en 1959 per a iniciar una carrera de diplomàtic en la qual seria reclutat pel MI6, l’espionatge britànic. La seua carrera d’agent secret va quedar, no obstant això, desbaratada el 1964 per Kim Philby, agent doble que va trair a desenes d’agents britànics al KGB (espionatge soviètic).

David John Cornwell va aconseguir que la novel·la d’espies transcendira el gènere i la va elevar a nivells que mai havia conegut. Va ser L’espia que tornava del fred, el seu tercer llibre, el que el va convertir el 1963 en el més famós escriptor de novel·les d’espionatge. Els crítics van veure en les novel·les de Le Carré una rèplica al James Bond d’Ian Fleming, amb personatges de gran complexitat psicològica, sense glamur o heroïcitat, cridats a actuar en circumstàncies moltes vegades anodines. El seu pudorós George Smiley va suposar el contrapunt perfecte a l’idealitzat Bond i va encarnar com ningú la lluita dels seus personatges per mantindre’s ètics en un món d’immoralitat. La seua mirada crítica sobre el món va adquirir gradualment una major càrrega política.

El set llibres imprescindibles de Le Carré

- El talp (1974)El talp. La tercera part de la sèrie de l’espia George Smiley i la primera de la trilogia, Karla, és considerada una de les millors novel·les negres de tots els temps. Smiley, forçat a retirar-se pel fracàs d’una missió, torna per a atrapar al talp que creuen que hi ha en els serveis secrets del centre en Moscou.

- L’espia que tornava del fred (1963)L’espia que tornava del fred. Va ser la seua tercera novel·la i la que el va catapultar a la fama amb un espia, Alec Leamas, allunyat dels tòpics amb els quals habitualment es relaciona al món de l’espionatge. La trama se situa durant els primers anys de la guerra freda a Berlín, on Leamas és el responsable de mantindre els seus agents dobles protegits i amb vida, però els alemanys de l’est comencen a matar-los i el seu superior li demana que torne a Londres per a una nova missió.

- El jardiner fidel (2001El jardiner fidel). Tot comença amb l’assassinat de la jove Tessa Quayle al nord de Kenya i amb la desaparició del seu suposat amant africà i company de viatge, un metge al servei d’una ONG. El marit de Tessa, aficionat a la jardineria i diplomàtic destinat a l’ambaixada britànica de Nairobi, emprén la seua particular aventura per a descobrir als assassins i els seus motius.

- El sastre de Panamà (1996)El sastre de Panamà. Le Carré reflexiona amb humor i pessimisme sobre l’espionatge en els anys noranta, que ell considerava una mera caricatura del que va protagonitzar en els seus anys d’exercici, durant la guerra freda. Ambientada en l’època en la qual arriba el final de l’explotació per part dels Estats Units del Canal de Panamà, mescla la sastreria de Harry Pendel amb les intrigues de l’agent Andy Osnard.

- La casa Rússia (1989)La casa Rússia. Al costat de l’espionatge, el mestre de la novel·la negra va introduir una història d’amor en el context dels vaivens de la guerra freda i a un dels seus protagonistes més sorprenents, Scott “Barley” Blair, un xicotet editor anglés, borratxo i pioner dels negocis amb la Rússia comunista. Enmig de tot això, els serveis secrets britànic i estatunidenc, sobretot l’anomenada casa Rússia del Regne Unit que s’encarrega d’interrogar a Barley,

- La xica del tambor (1983)La xica del tambor: L’acció arranca després de la massacre de Munic i recrea l’època més activa del terrorisme palestí. Khalil, un misteriós i audaç terrorista, no deixa ni respirar als serveis secrets israelians. El Mossad, posant en pràctica un pla tant maquiavèl·lic com intel·ligent, capta els serveis involuntaris de Charlie, una actriu anglesa. Charlie és sotmesa a un duríssim entrenament psicològic perquè aconseguisca, fins i tot sense saber-ho, allò que ningú ha aconseguit: atrapar a Khali

- Un home decent (2019):Un home decent En la seua última novel·la publicada, construeix una novel·la d’espies ambientada al Londres de 2018 amb el rerefons de Trump, el Brexit i el paper dels espies davant l’amenaça de Moscou. El mestre de la intriga i l’espionatge va voler centrar-se en un Regne Unit dividit pel Brexit i controlat per un govern conservador minoritari de “deu remugadors”.

Unes novel·les de cine

Les novel·les de John Le Carré són un material purament cinematogràfic, tant que ha sigut fàcil mantindre la seua essència en el salt a la gran pantalla i a la xicoteta, amb excel·lents adaptacions, com L’espia que tornava del fred, El jardiner fidel, El talp o L’infiltrat. Les històries d’espies sempre han donat molt de joc al cinema i les de Le Carré es van constatar des del principi com un material pràcticament llest per a veure al cinema.