Mor el poeta Antonio Gala

El poeta i dramaturg Antonio Gala ha mort aquest diumenge als 92 anys a Còrdova, segons han informat a Efe fonts pròximes a la família.

L’escriptor, que feia anys que estava retirat de la vida pública, era natural de Brazatortas, un municipi de Ciudad Real (Castella-la Manxa), encara que estava establit a la ciutat andalusa des de feia anys. 

La Fundació Antonio Gala acollirà, a partir de dilluns, la capella ardent del poeta des de les deu del matí. "Va morir viu". Era l'epitafi que va escollir el mateix Antonio Gala per a la seua tomba i aquestes tres paraules manifesten la intensitat amb la qual sempre va viure aquest poeta, dramaturg, novel·lista i assagista, que posseïa el do de la paraula i que va fer de l'amor un dels temes essencials de la seua obra.

L'amor sempre trenca, en arribar tant com en anar-se'n. A sang i foc entra; a sang i foc ix

"L'amor sempre trenca, en arribar tant com en anar-se'n. A sang i foc entra; a sang i foc ix", escrivia Gala en Ahora hablaré de mi, una obra autobiogràfica que es va convertir en un èxit més de la seua extensa producció. Era una ploma adorada per molts lectors, que aquest diumenge recorden amb enyorança els seus inseparables bastons.

Fruit d’aquesta gran popularitat entre els lectors, Antonio Gala rebia fins a 150 cartes al dia, o que quan va morir el seu gos Troylo rebera 27.500 cartes de condol. Durant anys va ser l'escriptor que més exemplars va vendre en la Fira del Llibre de Madrid. Les cues de lectors per a aconseguir la seua firma eren interminables.

Nascut a Brazatortas (Ciudad Real) l'octubre del 1936, Gala considerava la seua pàtria chica Còrdova, la ciutat en la qual va viure de xiquet, en la qual el 1997 va crear la seua pròpia fundació, dedicada a joves creadors, i on ha mort aquest diumenge.

Debutant precoç

Als cinc anys va escriure el primer relat i dos anys després la seua primera peça teatral. Malgrat aquesta precocitat, es considerava "escriptor de destí, no de vocació" i, com relatava no li van deixar una altra opció que la de dedicar-se a la literatura, per més que ho va intentar "amb tota classe de llicenciatures i doctorats".

La poesia sosté a tots els gèneres literaris. És l'ànima.

El seu èxit com a dramaturg, amb obres com Los verdes campos del Edén (Premi Nacional Calderón de la Barca), Anillos para una dama (Premi Nacional de Literatura i Premi Mayte), Por què corres, Ulises? i Carmen, Carmen, va eclipsar el seu vessant poètic. Amb la poesia va debutar amb Enemigo íntimo.

A més de la poesia i el teatre, Antonio Gala va cultivar, també amb èxit, la novel·la i l'assaig. Tot i això, li agradava definir-se com a poeta. "La poesia sosté tots els gèneres literaris, és l'ànima", deia l'escriptor, que creia que "si alguna cosa en la poesia no és intel·ligible i no es dirigeix directament al cor i a la ment, no serveix per a res".

El seu últim poemari va ser El poema de Tobías sin encanto, publicat el 2005. Ell el va considerar el seu testament literari i en les seues pàgines bategava "el suc agredolç" del seu cor. Tres anys més tard, va publicar Los papeles del agua, el seu llibre "més feminista", com el va definir. Les dones, deia, "són els éssers més humans, més complets i generosos del planeta".

El pare de 'La pasión turca' que Aranda va portar al cine

Com a novel·lista també va tindre un gran èxit. El 1990 va publicar El manuscrito carmesí (Premi Planeta). Després vindrien títols com La pasión turca, portada al cine per Vicente Aranda; La regla de tres, El impossible olvido i El pedestal de las estatuas.

L'amor va ser una constant en l’obra de Gala. Parlava d'ell de mil formes diferents, precises sempre: "L'amor sense dolor és una bobada", va afirmar. "Tot el qui estima, fins i tot el desamat guanya, perquè també el desamor ens ensenya molt", exposava en vida. "L'amor de veritat ha de transgredir", va remarcar en una altra ocasió.