La Mostra de Venècia estrena l'última pel·lícula d'Orson Welles

Fa vora mig segle Orson Welles va començar el rodatge de The other side of the wind i 7 anys després va abandonar el projecte per diferents problemes, com ara, el segrest per les autoritats iranianes de part del material, quan els aiatol·làs van acabar amb el poder del xa, un dels parents del qual era cofinançador del film.

Hui, 31 d'agost de 2018, els productors Frank Marshall, que va treballar com a mànager de producció en els orígens del rodatge, i Filip Jan Rymsza han presentat en la Mostra de Venècia una pel·lícula de 122 minuts, muntada a partir de les més de 100 hores de rodatge gravades per Welles, de les quals l'autor havia deixat muntat quasi totalment un fragment de 40 minuts i un altre de 90 només iniciat. El muntador, Bob Murawski, que ha rebut el Campari Passion for Film Award per la seua tasca, ha explicat que ha sigut el buit del mig el més dificil d'omplir.

El procés de resurrecció d'aquest film tampoc ha sigut senzill. Els productors van tardar 9 anys en posar d'acord els hereus del cineasta i els inversors de la pel·lícula. A França hi havia una disputa legal pels drets sobre el material rodat per Welles, de manera que van haver de donar el seu suport l'actriu Oja Kodar, que va participar en el projecte com a guionista, i Beatrice, la filla d'Orson Welles. Els productors llegiren una carta d'aquesta manifestant la seua emoció perquè el públic puga veure per fi aquest treball, 48 anys després que el seu pare el començara.

El film conta la història de J.J. Hannaford, un realitzador de pel·lícules eròtiques, interpretat per una altra de les llegendes del cine, John Houston, que tracta de realitzar la seua última pel·lícula. A més de Huston, moltes altres estreles es posaren a les ordes de Welles en aquest projecte, com ara Peter Bogdanovich, Susan Strasberg, Dennis Hopper, Lili Palmer o Claude Chabrol, la majoria dels quals van interpretar personatges que recreaven les seues vides reals.

A Venècia el film ha despertat diferents tipus de reaccions. En general, l'han qualificat com a intens, extravagant i psicodèlic, amb alguns detalls brillants, però en la seua majoria inconnex.