Noves troballes en les excavacions arqueològiques de Portell de Morella

L’Ajuntament de Portell de Morella ha informat de noves troballes en les excavacions arqueològiques del Corro. Una de les troballes més interessants ha sigut una sepultura amb les restes d'una persona adulta i un xiquet. Aquests descobriments permeten situar al subsol d'aquest lloc el primer cementeri cristià de la població.

Aquestes intervencions han sigut promogudes per l'Ajuntament de Portell, aprofitant la concessió de les subvencions acollides en la resolució del 26 de març de 2021, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

Altres troballes destacades

Com a troballes més destacades de l'actuació arqueològica –que ha dirigit l'arqueòleg Pablo García Borja, amb la col·laboració de Joan Enric Palmer Broch– destaquen les abundants restes d'ossos humans, primer en estrats superficials remoguts i després, formant part de diferents inhumacions de temps medieval, ja en època cristiana.

Pel que fa a la sepultura amb les restes d'una persona adulta i un xiquet, aquestes inhumacions estan en estudi i els arqueòlegs les han datades provisionalment entre la segona meitat del segle XIII i el primer terç del XIV. Apunten que podrien ser les restes d'una dona i el fill, que degueren morir quasi simultàniament.

Aquests descobriments permeten situar al subsol de l'actual Corro el primer cementeri cristià de la població, un espai que continuarà aportant valuosa informació sobre els orígens de Portell. És una sèrie d'actuacions emmarcades en un projecte més ambiciós. L'objectiu és establir l'evolució històrica de la població i valorar les estructures medievals que encara conserva el municipi.

En aquest cas, a més dels sondejos, s'han estudiat amb metodologia arqueològica els paraments de torres i muralles per a establir les tècniques constructives i l'evolució arquitectònica de les diverses torres.

Aquesta informació serà de gran utilitat per a redactar un pla director per tal de recuperar les muralles de Portell, un document que ja està en redacció, amb la coordinació de l'arquitecte Antonio García Blay, aprofitant una altra subvenció concedida per la Generalitat.