Oriola nomena Joan Manuel Serrat fill adoptiu de la ciutat

L'Ajuntament d'Oriola (Baix Segura) ha nomenat Joan Manuel Serrat fill adoptiu de la ciutat, per a agrair-li la difusió "impagable" de l'obra del poeta oriolà Miguel Hernández a través de les seues cançons, amb les quals ha portat "per tot el món" els versos del conegut com a poeta del poble, que "es va meréixer viure el que no se li va permetre".

"Havies de ser tu! Beneïda l'hora en què vas decidir que la seua obra mereixia ser cantada!", han assegurat aquesta vesprada, en reconeixement al treball del cantautor. Entre ovacions, crits de "Gràcies, Joan Manuel", els versos d'Elegía a Ramón Sijé i Para la libertad, i les notes d'algunes de les seues cançons en record del poeta, Serrat ha rebut aquest reconeixement i l'"afecte" dels oriolans en un acte celebrat aquest divendres al Teatre Circ Atanasio Díe Marín. A més, el cantautor ha rebut una placa commemorativa i ha signat en el llibre d'honor.

Serrat, agraït pel "gest fraternal i generós" que ha brindat Oriola a "un home major necessitat de voler i ser estimat", ha asseverat que el seu nomenament de fill adoptiu el "reconforta", "gratifica" i "acosta" a "la figura i el record" de Miguel Hernández, la poesia del qual se li va revelar durant l'època universitària com a "finestres i portes obertes per les quals entrava aire fresc, que ventilava les aules del tenebrós aire de la dictadura" i es va convertir en la seua "companya de viatge".

"Porte molts anys posant música a versos propis i aliens i cantant-los. Però, en el cas concret d'Hernández, va ser la contundència dels versos que aquest home anava mostrant-me en cada pàgina i la musicalitat de la seua poesia el que em va espentar a posar-los música i cantar-los", ha recordat, i s'ha referit a l'oriolà com "un poeta manifestament musical", perquè els seus poemes "fan olor de cançó" i els seus versos "venen de fàbrica amb la música posada" i "et fan cantar".

Durant la intervenció, Serrat ha volgut "rendir un fraternal homenatge al xiquet cabrer, a l'amic esqueixat, a l'amant exiliat, al pare orfe, a la víctima de les presons de la dictadura, a aquell home que cada vegada que penjava els seus somnis al sol, la vida li deixava carbó i, per damunt de totes les coses, a aquell home que va estimar la poesia i va ser un poeta que va estimar la llibertat i la vida". "Que l'avenir mantinga fresca la memòria i ens deslliure d'aquells que assassinen els poetes i la poesia", ha proclamat.