Paolo Sorrentino: "He rebut la Palmera d'Honor massa prompte. L'hauria d'haver rebutjada"

La Mostra de València ha premiat Paolo Sorrentino amb la Palmera d'Honor. L'autor d'Il Divo, La joventut o Fue la mano de Dios, reflexionava aquest divendres sobre el reconeixement de la seua trajectòria amb només 53 anys. "És massa prompte. L'hauria d'haver rebutjada. He de fer una pel·lícula que meresca un premi com el d'ahir", ha dit en roda de premsa. Ironia d'arrels napolitanes, que ha reivindicat com un dels trets diferencials de la seua obra davant els mitjans de comunicació.

El director de La gran bellesa creu que vivim immersos en la lletjor i per això li dona una presència especial en els films. Tots dos conceptes coincideixen en la festa, que Sorrentino considera l'acte en què l'home "manifesta la incapacitat per a estar en el món" i que revela l'absurditat de la vida. "Hi ha dos segons, quan una persona deixa de ballar, en què no està ballant, però tampoc ha tornat al món real. Són dos segons de ridícul. Per això m'agraden les festes, perquè hi ha dos segons en què la humanitat és ridícula, la qual cosa, per a mi, és la condició de l'ésser humà", ha explicat.

En la gestió d'aquesta quotidianitat ridícula a què habitualment s'enfronten els seus personatges creu el director que resideix la bellesa, que veu com la "complexitat de l'ésser humà i els esforços per a desxifrar-la".

En aquest objectiu vital, Sorretino se sent hui més "ignorant" que quan era jove i vivia amb la màxima intensitat, com una revelació divina, els gols de Diego Armando Maradona a Nàpols. Un gol de l'argentí, assegura, que l'ha emocionat més que una pel·lícula, una contradicció que l'italià justifica en la potència de les emocions juvenils, contra les més contingudes que li causa un art, el cine, que va descobrir d'adult.

M'agraden les festes, perquè hi ha dos segons, quan es para de ballar, en què la humanitat és ridícula, la qual cosa, per a mi, és la condició de l'ésser humà

Futbol, cine i religió són referències habituals en les pel·lícules de Sorrentino. Per al director són "tres formes d'espectacle", que diferencia de la política, també recurrent en els seus films, però veu més com una maquinària constructora i amplificadora de les relacions de força existents en la societat. "M'interessa molt com es construeixen aquestes relacions i la política és una via per a entendre'ho", ha raonat el realitzador. En la lluita de poders, destaca la de les dones, "que tenen més complexitat que els homes" i que confessa que els "voldria donar més protagonisme" en les seues pel·lícules.

L'italià ha esquivat dos temes deliberadament. El pròxim projecte, perquè anticipa que encara està en una fase molt prematura, i la seua visió, amb les lents de cineasta, del conflicte de Hamàs i Israel. "Em negue a respondre aquesta última pregunta. No puc contestar-la si no és dient banalitats", ha explicat la Palmera d'Honor de la Mostra de 2023.