Quantes paraules del vocabulari faller coneixes?

Durant les Falles el nostre vocabulari s’amplia i fem servir paraules que potser la resta de l’any no usem mai. La gent de fora o tots els qui no viuen la festa en primera persona, potser ni les coneixen. És per això que hem fet un glossari de la A a la Z amb el vocabulari faller que necessites per a viure la festa amb tots els coneixements necessaris:

Alba

També coneguda com l’Alba de les Falles, no s'ha de confondre amb ‘la Nit de l’Albà’ d’Elx, declarada festa d’interés turístic nacional. L’Alba de les Falles és la nit en què les comissions falleres llancen castells de foc, cadascuna des de la seua demarcació i totes alhora, al voltant de la mitjanit. Així, el cel de València s’enlluerna amb els focs d’artifici i es dona així la benvinguda a la setmana fallera. Se celebra la nit de la Plantà i és un acte que recuperà la falla Na Jordana en 2016.

Apuntà

Una vegada passada la setmana gran de les Falles, les comissions falleres celebren l’Apuntà, que és l’acte en què tots els fallers i falleres tornen a inscriure's com a membres d’una comissió i qui vol apuntar-s'hi per primera vegada pot fer-ho. És el primer dels actes del nou exercici faller.

Artistes fallers

Són els artistes que s’encarreguen del disseny dels monuments fallers. Durant l’any, treballen en els seus respectius tallers i durant la Plantà i els dies previs traslladen els monuments i els ninots que els componen a les seues ubicacions definitives on es cremaran. Existeix un Gremi d’Artistes Fallers que aglutina molts d’aquests artistes i tallers. 

Bunyol

El bunyol és el dolç de farina, aigua i rent, en forma de rosca, foradat al centre i fregit amb oli que acostuma a acompanyar el xocolate. N’hi ha de vent, de figa..., però els més típics són els de carabassa i, encara que molts els han substituït pels xurros o les porres, no pot haver-hi una xocolatà fallera sense bunyols. Les bunyoleries al carrer, obertes fins ben entrada la nit o fins i tot algunes 24 hores, són indicatiu que la setmana fallera s’acosta.

Però a banda del bunyol per a menjar, en el món faller, existeixen més tipus de bunyols. Són unes insígnies que llueixen les falleres en la banda i els fallers en les solapes de la indumentària fallera i que determinen l’antiguitat de cada membre. Al cap de dos anys de ser membre de la falla s’atorga el bunyol de coure i el reconeixement va en augment, passant pel d’argent, or, or amb fulles de llorer i, el més desitjat, el bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer. Cada any en la comissió compta diferent si s’és part de la junta directiva de la falla o no. 

Casal

És el punt de reunió dels fallers i les falleres, el local, la seu. Normalment en la setmana fallera, la comissió es trasllada a un envelat prop del casal per a poder ampliar l’espai i rebre més quantitat de gent i el casal es queda com a magatzem o un lloc d’ús privat.

Cavalcada

Les cavalcades són desfilades que es fan pel carrer i en les Falles tenim la Cavalcada del Ninot, que recorda la recollida del Ninot de l’Exposició del Ninot per part de cada comissió. En aquesta cavalcada, la Junta Central Fallera tria deu comissions que es disfressen i amenitzen els carrers del centre de la ciutat els dies previs a la setmana fallera. Com a colofó, una mascletà de colors a la plaça de l’Ajuntament de València.

Comissió

La comissió fa referència al grup de fallers i falleres que componen una falla, tant menuts com adults.

Corbatí

El corbatí és un llacet brodat amb el nom dels principals representants de la comissió, normalment la fallera major, la fallera major infantil i el president infantil, que penja de l'estandard de la falla com a record del seu regnat.

Cordà

Rastre de coets subjectes a una corda que va penjada de banda a banda del carrer i que es fan esclatar un darrere l'altre. La cordà més coneguda és la de Paterna, que enguany s'ha celebrat des de la plaça de l’Ajuntament de València.

Cremà

L’acte amb què finalitza un exercici faller. Fa referència a la crema del monument faller, tant l’infantil com el gran. Els representants de la comissió, presidents i falleres majors, es fan càrrec de botar-li foc el dia 19 de març a la nit amb una bengala o amb sistemes electrònics més sofisticats en el cas d’algunes falles d’especial. El foc purificador posa el punt final a l’any faller i dona la benvinguda al nou exercici faller.

Crida

Si la Cremà és l’últim acte d’un exercici faller, la Crida representa l’inici dels dies grans de Falles. Se celebra l’últim diumenge de febrer, a les 19:00 h. Les Torres de Serrans són el punt de trobada perquè totes les comissions escolten com la fallera major i la fallera major infantil de València donen la benvinguda a les Falles. L’alcalde de la ciutat els dona les claus de València i al crit de “valencians, valencianes, gent de tot el món, ja estem en Falles!” conviden a viure la festa.

Aquest acte abans se celebrava de torres endins, és a dir, que la gent es concentrava a la plaça dels Furs, però com que l'espai es quedà xicotet per a la quantitat de gent que s'hi concentra es va decidir girar —també per un accident pirotècnic— i ara es fa de torres cap a fora. Així també resulta una metàfora per a convidar la gent de fora.

Despertà

Aquest acte se celebra de bon matí, normalment els dies centrals de Falles, per a convidar el barri a unir-se a la festa. Part de la comissió va pels carrers de la demarcació i tiren masclets i trons de bac per a, literalment, despertar el veïnat.

Dolçaina i tabal

Instruments que acompanyen la festa en molts dels actes. Si no hi ha banda de música, almenys hi ha un dolçainer i un tabaler, ja que la música és fonamental en qualsevol moment faller. Per descomptat, la música és clau en l’Ofrena o en els passacarrers, però també cada vegada que les falleres majors ixen de casa o entren al casal a l’inici de qualsevol acte. 

Envelat

Construcció provisional a l'aire lliure, coberta i tancada amb veles, que serveix de sala de ball o per a altres espectacles populars i que normalment les comissions col·loquen durant els dies de Falles per a poder donar cabuda a tota la gent que reben: falleres, falleres, amistats, familiars i veïnat.

Espardenya

Calcer de sola de cànem trenat, d'espart o de jute. Les que acompanyen la indumentària fallera acostumen a ser de careta, és a dir, amb la puntera i el taló de tela amb dos vetes que es lliguen al turmell.

Espolí

L’espolí és un teixit de seda elaborat de forma artesanal amb flors escampades i entreteixides a manera de brodats. El color de l’espolí és el secret millor guardat i amb el que més s’especula en l’acte de l'Exaltació de les falleres majors de València. Enguany, verd malaquita en l’espolí de Nerea López, fallera major infantil de València, i verd primavera en el cas de Carmen Martín, fallera major de València de les Falles 2022. També se li anomena espolí a la llançadora xicoteta utilitzada per a espolinar.

Estandard

És la bandera que identifica una comissió, amb l’escut brodat i els corbatins de les falleres majors i els presidents penjant. És la senya d’identitat que obri qualsevol passacarrer, tant per a desfilar pel barri com per a anar a l’Ofrena o a arreplegar qualsevol premi. Ser el portador d’aquest estandard és un honor en la comissió. En un acte on no pot faltar és la Crida, ja que totes les comissions alcen els seus estandards alhora als peus de les Torres de Serrans quan la fallera major crida això de “ja estem en Falles!”.

Els premis que reben les comissions, tant pels monuments com pels llibrets o altres categories, tenen forma d'estandard i els llueixen durant la setmana fallera al carrer i la resta de l'any, al casal. Aquest estandard ve acompanyat també d'una recompensa econòmica.

Estoreta

A qui no li sona això d'“Hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, del tio Pep…?” És la cançoneta que des de final del segle XIX cantaven els xiquets i les xiquetes que, amb una estoreta, anaven amuntonant els trastos vells que el veïnat els donava per a cremar la nit de sant Josep. La falla de l’Arbre va recuperar aquesta tradició a què Junta Central Fallera donà suport i que hui en dia perdura com un acte previ a la setmana fallera, en què els menuts de les comissions es reuneixen a la plaça del Carme de València o en altres localitats a cantar i interpretar la cançó.

Exposició del Ninot

Poc més d’un mes abans de març s’instal·la l’Exposició del Ninot, en què totes les comissions porten un ninot de la seua falla, tant de la major com de la infantil. I allà romandran els dos perquè el públic vote quin és el ninot que més li agrada i així triar el ninot indultat. Anar a arreplegar el ninot és un acte més de la setmana fallera en què, amb molt de comboi i orgull, la comissió es trasllada fins al Museu Príncep Felip de València, a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Anteriorment, l’Exposició del Ninot se celebrava a l’esplanada del centre comercial Nuevo Centro i, antany, a la Llotja en ple centre de València.

Faena

El de faena és el vestit de valenciana que s’usa per a actes de diari, en què no cal anar empindongats amb les millors gales. També se'l coneix com a vestit d'horta. Va acompanyat del mateix tipus de pentinat, però només amb un monyo i pinta i es pot prescindir dels rodets.

Falla

Fa referència tant al monument faller com a la comissió composta per fallers i falleres.

Fallera major

És la màxima representant de la comissió, i se’n tria una d’infantil i una d’adulta. Anteriorment anomenada Regina de les Falles i, després, Bellesa Fallera, hui en dia també se’n tria una per al Cap i Casal: la fallera major i la fallera major infantil de València són les màximes representants de totes les comissions falleres de la ciutat i, per aquesta raó, adquireixen responsabilitats com la de donar la benvinguda a les Falles en la Crida, donar pas a la pirotècnia cada dia en la mascletà, concloure l’acte de l’Ofrena i liderar qualsevol acte faller principal.

La Geperudeta

És el nom afectuós amb què s’assigna la Mare de Déu dels Desemparats —també coneguda com la Maredeueta—, patrona de València, a qui els fallers i les falleres fan una ofrena floral cada exercici faller. Aquest nom es deu a la inclinació de l’esquena en estar mirant cap avall, ja que sembla que tinga una lleugera gepa. Com a curiositat, la figura de la Geperudeta que protagonitza la plaça de la Mare de Déu en l’Ofrena es girà lleugerament perquè mirara tant les comissions que arriben pel carrer de Sant Vicent com les que arriben pel carrer de la Pau, atés que sembla que anteriorment estava girada per a mirar els que arribaven només pel carrer Sant Vicent. 

Globotà

Si alguna vegada escoltes aquest terme, és una manera segura i divertida d’introduir els menuts en el món de la mascletà. Consisteix a unflar molts globus que després els xiquets i les xiquetes de la comissió exploten per a aconseguir fer un soroll rítmic, com les millors pirotècnies.

Enllumenat

Un dels actes més desconeguts de les Falles són els enllumenats. Hi ha comissions que aposten per enllumenar els seus carrers amb milers de peretes de colors que s’encenen i s’apaguen al ritme de la música. Aquests carrers enllumenats també reben premis per part de la Junta Central Fallera. L’epicentre d’aquesta festa lumínica es troba al barri de Russafa de València.

Ja estem en Falles!

És el crit que la fallera major de València usa cada Crida per a donar la benvinguda a les Falles. Mentre ho diu, les comissions falleres alcen els estandards com a símbol d’eufòria i de benvinguda conjunta de la festa.

Joia

És una peça ornamental a conjunt amb les arracades i el collar, que sosté les manteletes al pit de la fallera. Enguany, una de les falleres majors de València portarà una càmera a la joia per a retransmetre la cremà de la seua falla. És una iniciativa de la marca d’arròs La Fallera per a poder gaudir d’aquest acte des de qualsevol part del món.

Junta Central Fallera

És l'organisme que regula i coordina la festa de les Falles a la ciutat de València. De l'entitat depenen les comissions falleres de la capital valenciana, Burjassot, Mislata, Xirivella i Quart de Poblet. Encara que les entitats falleres de les diferents localitats tenen autonomia pròpia, exerceix la funció de coordinadora d'algunes Juntes Locals Falleres en les diverses poblacions on se celebra aquesta festa i també és responsable de la gestió i lliurament de recompenses falleres en aquestes localitats.

La Junta Central Fallera es creà el 1939 i substituí el Comité Central Faller, que datava del 1928. Compta amb un president electiu, i des del 1944 també d'una presidència que depén de l'Ajuntament de València. Té la seu en l'edifici adjunt al Museu Faller, davant de la Ciutat de les Arts i les Ciències. La Junta Central Fallera s'encarrega, entre altres coses, de fer l'elecció de la fallera major de València, de triar les millors falles de totes les categories, així com d'organitzar els actes centrals de la festa, com l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Llibret

No és un llibre menut, és el programa de festes de cada comissió, que a més inclou publicitat dels negocis del barri i també el nom de tots els membres de la comissió. A més, fa un repàs de les activitats de l’any i inclou un poemari dedicat a les màximes representants de la falla. Cada any hi ha un concurs de llibrets que premia els millors dissenys i continguts.

Masclet

Embolcall de paper ple de pólvora usat com a tronador, que s'utilitza en les mascletaes.

Mascletà

Cada dia entre l’1 i el 19 de març a les 14:00 h es dispara una mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València, i cada vegada l'ofereix una pirotècnia diferent. L’acte, que reuneix milers de persones, comença al crit de la fallera major: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!” i pocs minuts després les ovacions del públic esclaten fins que l’acte conclou amb el pirotècnic que puja al balcó de l’ajuntament a rebre l’enhorabona per part de les falleres i també dels espectadors que des de davall l’ovacionen. També hi ha mascletaes pels diferents barris, a menor escala, contractades per les comissions falleres.

Enguany, amb les mesures de seguretat per la pandèmia, és imprescindible assistir amb mascareta i es recomana no beure ni fumar per tal de no llevar-se la mascareta en cap moment.

Ninot

Un ninot és qualsevol de les figures que componen un monument faller i que es cremen la nit de sant Josep en l’acte de la Cremà. Cada ninot forma una escena amb una temàtica concreta, però amb un fil conductor global, normalment amb un discurs satíric. D’entre totes les falles de València es trien només dos ninots que s'escapen de les flames, un d’una falla gran i un altre d’una falla infantil. Són els ninots indultats que s'han seleccionat per votació popular en l’Exposició del Ninot. També els màxims representants de cada comissió trien un ninot per a endur-se a casa com a record del seu regnat.

D’entre totes aquestes escenes, À Punt premia el ninot amb la millor crítica de la radiotelevisió valenciana.

Nit del Foc

Cada nit de Falles hi ha un espectacle de focs d’artifici en l’antic llit del riu Túria. La nit del 16 de març a mitjanit i la nit del 17 de març a la 1:00 es disparà un castell, però és la nit del 18 de març, a la 1:30 h, la que es coneix com la Nit del Foc, la nit més especial d’entre tots els espectacles de castells de foc.

Ofrena

Si preguntes a qualsevol faller o fallera, et dirà que aquest és l’acte més emotiu de tots. Consisteix a portar flors a la Mare de Déu dels Desemparats, que es troba a la plaça de la Mare de Déu de València. Les comissions van a peu fins a aquest punt de manera organitzada entre els dies 17 i 18 de març i accedeixen a la plaça pel carrer de sant Vicent o pel carrer de la Pau, això depén de la procedència de la comissió. Amb els rams, els vestidors creen un mantell floral amb un dibuix diferent cada any, fet de clavells de color blanc, roig i rosa. 

Passacarrer

Fa referència a la desfilada pels carrers del barri abillats amb els vestits fallers i acompanyats de música. L’acte s’inicia arreplegant la fallera major i la fallera major infantil de cada comissió en les seues respectives cases. Quan ixen de casa, una traca, la música i els aplaudiments per part de la comissió i el veïnat els dona cada dia la benvinguda.

Pinta

Les pintes que decoren els pentinats de les falleres poden ser daurades, platejades, de ruteni… i amb diferents dibuixos depenent de la indumentària. Hi ha pintes grans per al monyo de darrere i n'hi ha de menudes per als rodets.

Pirotècnia

És l’empresa que s’encarrega de muntar l’espectacle pirotècnic i que hores abans nuga cadascun dels masclets que després sonaran en la mascletà a un ritme molt determinat. Pots consultar el calendari de les pirotècnies que dispararan a la plaça de l’Ajuntament ací:

Plantà

És l’acte durant el qual tots els ninots que componen una falla ixen al carrer i s'exhibeixen perquè el veïnat, els turistes i la mateixa comissió els gaudisquen. La Plantà ha de finalitzar abans que el jurat passe a avaluar el monument. Hi ha la Plantà de la falla infantil, entre la nit del 14 i el matí del 15 de març, i la Plantà de la falla gran, la nit del 15 de març. Cada monument pertany a una secció i les d’especial, entre altres seccions, comencen la Plantà molt abans de la data indicada, ja que necessiten grues, molt de personal i temps per a arribar a estar enllestides la data que toca.

President o presidenta

És el màxim representant de la comissió, tant adulta com infantil, amb el president infantil. És molt habitual que les falleres majors canvien cada any, però el president o la presidenta acostuma a estar períodes de temps més llargs en el càrrec. És el responsable de totes les decisions durant la junta directiva de cada comissió.

Arreplegà

És l’acte en què la comissió passa per les cases i els comerços del barri i es demana la voluntat perquè ajuden econòmicament en la festa.

Rodet

Roll de monyo que cobreix les orelles i que es decora amb uns ganxos i unes pintes. S’usa per a acompanyar el monyo de darrere amb el vestit de valenciana.

Saragüells

Quan un faller va vestit amb saragüells, porta uns pantalons amples i curts fins al genoll, com els que duien antigament els hòmens, acompanyats habitualment d’una camisa, un jupetí i una faixa a la cintura.

Segle XVIII / Segle XIX

El vestit del segle XVIII es diferencia del vestit de fallera o del segle XIX principalment en el cosset. En el de fallera trobem les mànigues de farol i en el del segle XVIII s’allarguen apegades al braç fins a davall del colze i el cosset cau per fora de la falda.

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà

És el crit que fan les falleres majors de València per a donar pas des del balcó de l’Ajuntament de València a la mascletà. Cada dia es dispara a les 14:00 h entre els dies 1 i 19 de març.

Temps de falles

És un fenomen meteorològic pel qual les temperatures diürnes ronden els 20 °C. Es coneix com a “temps de falles” o “caloret fallera” i l’equip de meteoròlegs d’À Punt Mèdia ens explica per què es produeix en l'article següent:

Torrentí

Aquest es diferencia del vestit de saragüells perquè porta uns pantalons més ajustats fins als genolls, que deixen veure millor les calces i sabates o espardenyes i, a més, acostuma a anar acompanyat d'una jaqueta del mateix color.

Traca

Cada acte faller ve acompanyat d’una traca, que és un seguit de trons o petards col·locats al llarg d'una corda que esclaten successivament.

Tro de bac

Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dos o més voltes de fil, que rebenta quan el reballen i fa un gran soroll.

Xocolatà

Acompanyada de bunyols, sol ser, després de la despertà, l’acte amb què s’inicia la jornada fallera. També és pròpia dels berenars fallers infantils.