Quantes paraules del vocabulari foguerer coneixes?
Repassem de la A a la Z les paraules més comunes quan parlem de la Festa de les Fogueres d'Alacant
- Artista foguerer: Persona que dissenya, fabrica i planta les fogueres.
- Banyà: Ritual lúdic propi de la Nit de la Cremà en què els assistents a l’encesa d’un monument demanen als bombers que els arruixen una vegada han controlat el foc mentre ballen i fan gresca.
- Barraca: Espai organitzat per penyes d’amics per a passar les festes al carrer. Estan adscrites a una foguera del districte on planten la barraca i col·laboren amb la comissió en alguns actes o desfilades. Són de caràcter privat. Cada foguera pot tindre, com a màxim, dos barraques adscrites, a més del seu racó.
- Barraca popular: Barraques obertes al públic general mantingudes per alguna institució pública o privada o col·lectiu.
- Barraquer: Relacionat amb les barraques de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant / Soci o sòcia d’una barraca.
- Bellesa: Màxim càrrec simbòlic, no organitzatiu, que una dona ocupa en una comissió de districte.
- Bellesa del foc: Màxim càrrec simbòlic, no organitzatiu, que ocupa una dona en la festa de les Fogueres d’Alacant.
- Candidata: Bellesa d’una comissió de foguera durant l’any, que opta a bellesa del foc l’any següent.
- Categoria: Grup en què es divideixen els monuments atés el seu pressupost o classificació artística, i en què les diverses comissions competeixen.
- Cavalcada del ninot: Desfilada en què cada comissió foguerera, disfressada amb indumentàries que expressen el lema de cada foguera, du els seus ninots als seus districtes.
- Coca amb tonyina: Coca tapada farcida amb tonyina i ceba, tradicional en la nit de la Plantà de les Fogueres d’Alacant, juntament amb les bacores.
- Comissió de foguera: Associació festera que sufraga i planta una foguera i un racó i organitza actes festius en un districte.
- Comissió foguerera: Comissió de foguera.
- Comissionat -ada: Membre d’una comissió de districte o de la Comissió Gestora de les Fogueres.
- Desfilada Folklòrica de la Província: Nom que rebé des de 1988 la Desfilada Folklòrica Internacional.
- Desfilada Folklòrica Internacional: Cercavila festiva celebrada en la nit del 23 de juny en què participen grups festius de la ciutat, de la província d’Alacant i d’arreu del món. dia de la Cremà m. Últim dia de les festes en què, a la nit, es cremen els 2 monuments.
- Escena: Cadascuna de les agrupacions temàtiques que desenvolupen els ninots i els versos que els expliquen, en una Foguera.
- Estètica alacantina: Estil alacantí.
- Estil alacantí: Sèrie de trets estètics propis d’alguns monuments foguerers com els motius simètrics, figures i rostres estilitzats, figures geomètriques i colors purs, amb presència notable del blanc. Sol relacionar-se amb la influència de les avantguardes.
- Exposició del Ninot: Exposició prèvia a la festa que recull un ninot, gran o infantil, de cada comissió festiva i en què el públic vota el millor per tal d’indultarlo del foc.
- Farinetes: A Alacant, pasta de farina amb la qual els xiquets apegaven abans papers i cartons i construïen la foguera infantil.
- Federació de Fogueres de Sant Joan (o Federació de Fogueres): Institució organitzadora de les Fogueres que agrupa les comissions de districte.
- Flor de taronger: Imitació de les flors pròpies dels tarongers, fetes amb cera, que decoren la mantellina del vestit de nóvia alacantina i se situen vora l’orella de la portadora.
- Foguera: Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que s’instal·la als carrers d’Alacant i altres pobles de les contrades alacantines per la festa de Sant Joan i que es cremen el mateix dia de Sant Joan a la nit. / Comissió foguerera.
- Fogueres: Període durant el qual se celebra la festa alacantina de Sant Joan. És el nom de la festa.
- Foguera infantil: Foguera programada i construïda per als infants, als quals adapta dimensions i continguts en un procés semblant al de la gran.
- Foguerer -a d’honor: Distinció honorífica d’agraïment per una tasca o un suport donat per les comissions foguereres a persones, col·lectius o empreses diverses.
- Foguerer -a major: Títol honorífic concedit en una comissió foguerera a un dels seus membres pels mèrits assolits.
- Lema: Paraules que aprofiten com a emblema i explicació temàtica del monument.
- Llibret: Text que arreplega els versets que constituïxen l’explicació d’una foguera, així com la composició de la comissió, el programa d’actes i altres informacions.
- Ninot: Figura de cartó o altres materials que forma part del monument.
- Ninot indultat: Figura del monument que se salva del foc per votació popular o per elecció dels representants festius.
- Nit de la Cremà: Nit en què es cremen tots els monuments.
- Nit de la Plantà: Nit en què s’acaben de plantar les fogueres d’Alacant.
- Nit del Foc: Nit prèvia a la nit de la Cremà en què es fan nombrosos espectacles pirotècnics en cada foguera.
- Nóvia alacantina: Vestit femení creat als anys 40 que duen les belleses del foc amb falda llarga, cosset negre de mànega llarga, un davantal negre menut i una mantellina blanca rissada i ornamentada que s’alça sobre el rostre i que es decora amb flors de taronger en cera.
- Plaça dels Estels (popularment, plaça dels Cavalls): En espanyol, plaza de los Luceros.
- Plantà: Acte de plantar les fogueres de Sant Joan.
- Plantà infantil: Plantà de les fogueres infantils d’Alacant.
- Portada: Porta artística d’una barraca que sol cremar-se la nit de Sant Joan juntament amb la foguera corresponent.
- Racó: Lloc on es desenvolupen les activitats organitzades per una comissió. Durant les Fogueres és l’espai que la comissió munta al carrer, al costat del monument, per a obrir la festa a tot el veïnat i on es permet l’entrada lliure.
- Rambla: Nom popular i general de la rambla de Méndez Núñez.
- Remat: Figura que corona la part central d’una foguera.
- Sacabutx: Mecanisme d’encaix dels ninots a les fogueres a través d’una espiga o un llistó ixent que s’acobla a una caixa de fusta.
- Suro blanc: Poliestiré expandit que s’usa en la construcció de fogueres.
