La participació d’Israel en la segona semifinal d’Eurovisió agita Malmö

La controvertida participació d’Israel en la segona semifinal d’Eurovisió va restar color a la semifinal de dijous, la segona i última per a escollir els països que competiran per la victòria del festival dissabte. Entre els que pujaran a l’escenari de Malmö (Suècia) eixe dia, a més de la representant israeliana, Letònia, Àustria, Noruega, Grècia, Estònia, Geòrgia i Armènia també s’han colat en la final.

Encara que fora de concurs, com a novetat, els països del conegut com a Big Five, és a dir, els cinc que més contribució econòmica aporten al festival, van interpretar les cançons en directe en la semifinal. Entre ells, Espanya. El duo d’Ondara, Nebulossa i la seua controvertida "Zorra" van arrancar els cors del públic.

Dels últims classificats, el suís Nemo amb "The Code" i l'holandés Joost Klein amb "Europapa" parteixen com a favorits. Encara que, sens dubte, una de les actuacions que acapararà més atenció serà la de la israeliana Eden Golan. La seua classificació no va estar exempta de polèmica. Mentre interpretava "Hurricane", es va sentir el suport de molts paisans, però també els crits de part del públic en senyal de protesta per l’ofensiva militar que el seu país du a terme a Gaza des de fa mesos i que ja deixa més de 34.900 civils palestins morts, quasi la meitat xiquets.

De fet, estos dos últims països han protagonitzat la polèmica esta vesprada. L’organització del festival ha cancel·lat l’assaig del representant dels Països Baixos per —possiblement— un incident amb l’equip d’Israel. Una tensió que ja era més que evident durant la roda de premsa després de la segona semifinal, quan Joost Klein es cobria el rostre amb la bandera del seu país mentre parlava Eden Golan. I una altra imatge que deixa este conflicte és l’esbroncada de l'equip a Eden Golan amb l’objectiu que la representant d'Israel estiga serena per si es repeteixen els xiulits de la semifinal.

No obstant això, els ressons d’este conflicte van anar més enllà en la segona semifinal. El belga Mustii va eixir amb el missatge “pau” escrit al braç. Però no va ser l’únic gest antibel·licista de Bèlgica. En este país, en l’inici de la retransmissió de la semifinal, es va veure imprés a la pantalla: “Condemnem les violacions contra els drets humans i la llibertat d'expressió per part d'Israel”. El rebuig a la participació d’Israel també es va evidenciar als carrers de Malmö, on milers de persones van secundar la marxa convocada per la plataforma Paren Israel, per la pau i una Palestina lliure, corejant consignes que demanaven l’expulsió del festival.

Malta, amb Sarah Bonnici i el seu "Loop", va obrir la segona semifinal. Més original per a Eurovisió va ser l'actuació de la grega Marina Zatti, que va combinar els elements folklòrics amb els visuals i musicals. Igualment aclaparador va ser el dinàmic número de Suïssa, on el seu representant va alternar el cant líric, amb el pop i els versos rapejats sobre una plataforma giratòria per a proclamar el seu dret a una identitat lliure de gèneres definits.

Aiko, per la República Txeca, va inculcar l’esperit riot grrrl a la vetlada, mentre que l'austríaca Kaleen va desplegar un viatge al techno dels noranta i la danesa Saba va crear una bella i catàrtica posada en escena amb l'arena com a element central.

El duo armeni francés Ladaniva va recordar per què el folklore era i és fonamental en qualsevol comboi. Mègara, el grup madrileny integrat per Sara Jiménez (Kenzy) i Roberto La Lueta, que actuava com a representant de San Marino, va infondre esperança als més menuts per a trobar la seua pròpia veu i a algú amb qui compartir-la, però finalment també va quedar pel camí i no ha arribat a la final de dissabte.

D’altra banda, la georgiana Nutsa Buzaladze va desplegar sobre l’escenari una actuació en què va compartir protagonisme amb el foc i el representant de Bèlgica va interpretar un llarg crescendo. Noruega, per la seua banda, va oferir un tema amb rerefons viking i els Països Baixos van eixir a l’escenari amb una rave electrònica.