Plats amb molt de sucre i espècies trets d’un rebost on el vi i l'oli eren l’essència: així era la cuina medieval valenciana
La Universitat de València mostra el receptari més antic que es conserva, amb 700 anys d’antiguitat, a la península Ibèrica i que està escrit en valencià
Plats molt allunyats dels gustos culinaris actuals, alguns amb molt de sucre i amb una quinzena d’espècies, però també uns altres que continuen en les nostres taules, com les natilles o els bunyols de formatge. Així es desprén del receptari de cuina més antic que es conserva a la península Ibèrica, de 700 anys d’antiguitat, i que, a més, està escrit en valencià.
És El llibre de Sent Soví i es pot veure, des d’este dimecres, al Centre La Nau de València, dins de l’exposició que reuneix no sols receptes, sinó també utensilis, manuals i, fins i tot alguns aliments amb segles d’història, com un ou del segle XV.
El llibre conté una àmplia varietat de receptes, segons assenyalava a EFE Ester Alba Pagán, vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, que ha ressaltat que el receptari reflecteix l'ús abundant de sucre en preparacions salades, com la carn, la qual cosa evidencia un “exhibició culinària”, ja que tant el sucre com les espècies eren productes de luxe en l'època.
Pollastre amb sucre
Una de les receptes més cridaneres és el pollastre amb sucre, que, segons la vicerectora, pot recordar a la combinació de sabors de la mostassa i la mel, present en la gastronomia actual.
Els visitants que recórreguen l’exposició “Gastronomia medieval. El Llibre de Sent Soví i la cuina en els segles XIV i XV” també podran apreciar de prop 72 receptes de la cuina d’esta època que, més enllà del compendi d’instruccions, mostra l’estil de vida i els productes a l’abast de la València de l’edat mitjana. Predominen les receptes de la noblesa, però també n'hi ha alguna que evidencia el menjar popular de l’època i, fins i tot, alguns antecedents de productes que es mantenen hui dia, com ara les natilles.
El llibre de Sent Soví recupera la tradició de deixar per escrit les receptes. De fet, este exemplar trenca amb un buit de segles, donat que, com assenyalava a À Punt Juan Vicente García Marsilla, comissari d’esta exposició i professor d’Història Medieval de la Universitat de València, des de l’Imperi Romà no hi havia constància de receptaris.
Així, en esta exposició, per primera vegada, s'exhibeixen 72 receptes de gastronomia medieval on per raons òbvies, no hi havia dacsa ni creïlla. La mostra fa un repàs d'utensilis, manuals i ingredients d'esta cuina pensada per a alimentar els rics. “A finals del segle XIII i principis del XIV es reprenen els receptaris perquè la noblesa vol menjar bé, no estaven tan preocupats per menjar tant, sinó per menjar bé”, explicava García.
Al rebost d'una cuina noble del segle XIV, el pa, el vi, l'oli eren l'essència. La carn, el peix i el formatge, la base d'un menú medieval on la diferència social la marcava la forma de cocció i l'ús d'espècies portades d'Orient. Tot això ho sabem gràcies a este receptari gastronòmic escrit en valencià i que veu la llum pública per primera vegada.
A més d’estes receptes i alguns ingredients que requerien els plats de l’edat mitjana, la mostra recull una sèrie de peces i elements necessaris per a cuinar i que ens fan una idea de l’evolució de la gastronomia, com ara foguers, neulers o morters, com detallava García.
Finalment, l'exposició dedica una tercera part als atifells necessaris en la taula on el visitant podrà veure des de gots, “ja de cristall”, com matisa el comissari de l’exposició, fins a especiers —alguns fets en plata— o inclús la primera forqueta de la Península, que es va fer a València, com puntualitzava l’expert en Història Medieval.
Els visitats que vullguen endinsar-se en la cuina medieval podran fer-ho fins al 4 de maig a l’edifici de La Nau de la Universitat de València. A més, a partir del dia 18 s’han programat visites guiades.