El ple del Consell aprova que es declare l'escaldada de la pansa com a bé d'interés cultural immaterial

El passat divendres 3 d'agost, el ple del Consell va aprovar la declaració de l'escaldada, el procés de transformació del raïm moscatell en pansa, com a bé d'interés cultural immaterial. L'origen d'aquesta tècnica es remunta a l'època romana, però actualment encara es practica en pobles com ara Jesús Pobre, que va iniciar la sol·licitud i on s'ha viscut aquesta declaració com una fita important que contribuirà a rellançar l'agricultura.

El cultiu del raïm en aquesta zona es va adaptar gradualment a la varietat alexandrina, la qual, pel fet de ser una varietat de raïm mediterrani i de litoral, permet un procés de maduració òptim a la Marina Alta, amb la brisa del mar que s'endinsa fins als pobles de l'interior. Té la denominació de moscatell, un nom que deriva, segons alguns autors, de la paraula moscat, pel color daurat i l'aspecte motejat. A més, té unes propietats organolèptiques apropiades per a la transformació en pansa.

Gràcies al mètode de l'escaldada, que consisteix a banyar el raïm en una solució química especial anomenada lleixiu i tallar la pell del raïm, es redueix el temps d'exposició al sol. Aquesta tècnica, la primera descripció de la qual apareix ja en tractats romans sobre agricultura, s'ha mantingut sense canvis significatius des de l'època medieval en pobles de la Marina Alta com ara Xàbia, Benitatxell, Teulada, Benissa, Jesús Pobre, Llíber, Xaló, Senija, Parcent, la Xara i Gata de Gorgos. A l'Horta nord, s'escalda, testimonialment, a Massarrojos; a la Safor, a Ador, i a la Vall d'Albaida, a Terrateig, Montitxelvo, Benicolet i el Palomar.

L'època de màxima esplendor en la producció de moscatell va tindre lloc al segle XIX, a conseqüència de la implicació de companyies britàniques en el procés de comercialització d'aquest vi, i es van concentrar, sobretot, al marquesat de Dénia. Els riuraus dominaven l'arquitectura agrícola i l'escaldada amb lleixius i herbes panseres, omplia el camp d'assecadors plens de canyissos estesos al sol, a més de veles i bous que protegien la pansa quan el riurau no podia acollir-ne tota la producció. 

A més d'influir notablement en l'economia valenciana i de transformar el paisatge, l'escaldada va modelar els costums i el modus vivendi de molts valencians, va enriquint el vocabulari i el cançoner popular. També la gastronomia dels pobles, en plats com l'arròs al forn amb panses i les coques, a més dels vins i les misteles.

No obstant això, després de la conquista del mercat internacional al començament del segle XX per la pansa turca i grega, la pansa sultana i la coríntia, respectivament, i de la pansa californiana i australiana posteriorment, en l'actualitat l'activitat tradicional de l'escaldada es conserva només en l'àmbit de la producció familiar d'algunes cases de camp que mantenen l'estructura de casa-riurau-assecador. Aquests pocs productors són els que han conservat la memòria de l'antiga tècnica.

Al 2006 i al 2009, però, apareix un moviment popular i associacionista amb la voluntat de mantindre, recuperar i impulsar l'escaldada, que involucra institucions i l'administració municipal. 

Divendres 10 d'agost, Jesús Pobre celebrarà la declaració de l'escaldada com a bé d'interés cultural immaterial, juntament amb altres 30 ajuntaments i entitats que es van adherir a la sol·licitud. A partir de la segona quinzena d'agost, els forns es tornaran a encendre i, un any més, el moscatell, el raïm més dolç que hi ha, tornarà a transformar-se en pansa.