Els pobladors de l’edat del bronze de Crevillent i Villena lluïen joies de vidre d'Egipte i el Pròxim Orient

Els nostres avantpassats, que van poblar el nostre territori en l’edat del bronze, ja lluïen joies fetes amb vidre des del centre de l’Europa actual, Egipte i el Pròxim Orient. Així ho revelen les granadures —peces que unides amb un filament configuren els collars o les polseres— trobades en jaciments com ara el de Cabezo Redondo de Villena o el de Penya Negra de Crevillent. Esta dada ha eixit a la llum gràcies a un estudi multidisciplinari que han elaborat investigadors de la Universitat d’Alacant i de la Universitat d’Augsburg, a Alemanya.

Els investigadors arriben a esta conclusió després d’haver analitzat els ornaments de vidre localitzats a la província d’Alacant i la d’Albacete. A través de l'anàlisi, s’aprecia l’evolució de les tècniques emprades en la fabricació del vidre al llarg del segle, com apunten els investigadors.

En este sentit, durant el bronze tardà —entre els segles XVI i XII aC— “predominen els vidres elaborats amb cendra vegetal, típics d'Egipte i el Pròxim Orient des del segon mil·lenni aC, àmpliament distribuïts pel Mediterrani i Europa central. Mentrestant, a partir del bronze final, es documenten per primera vegada al sud-est peninsular els vidres fabricats amb natró, una tecnologia vinculada al món egipci i al Mediterrani oriental des dels segles X i IX aC”.

Els investigadors assenyalen que este treball “no sols amplia el coneixement sobre la tecnologia del vidre en la prehistòria europea, sinó que també demostra la complexitat i el dinamisme de les xarxes d'intercanvi prehistòriques”.

Així, segons els autors —Virginia Barciela, Gabriel García, Alberto José Lorrio, professors de la UA, i de Mauro S. Hernández Pérez, professor emèrit de la mateixa universitat— “els resultats obrin noves vies d'investigació de l'origen i circulació de materials vitris, així com de la interacció dels grups de la península Ibèrica amb diferents grups culturals”.

A l'assentament de Cabeza Redondo de Villena, un dels més rellevants del bronze tardà a l'est peninsular, s'han identificat granadures de vidre de cendra vegetal, algunes decorades amb bandes de diferents colors. La sofisticació tècnica d'estes peces “reflecteix un notable grau d'especialització artesanal i evidencia la connexió directa del poblat amb zones costaneres del Mediterrani oriental”.

A més, afigen, “un dels descobriments més destacats és una granadura de blau egipci al jaciment de Penya Negra, a Crevillent, en contextos dels segles X a IX aC, un fet que evidencia la presència antiga d'este material a l'occident mediterrani".

L'estudi conclou que “la presència en este context suposa una prova clara de l'existència de xarxes comercials de gran abast en èpoques anteriors a la colonització fenícia”, ja que “en moments més recents, a partir de finals del segle VIII aC, el blau egipci es documenta de forma més freqüent, com és el cas dels objectes trobats en l'enclavament de la Fonteta, a Guardamar del Segura”.