Els Premis Planeta 2021: "Carmen Mola ens cau bé i, si continuem passant-ho bé amb ella, seguirà"

Un trio de guionistes. Un sol nom que és un nom de dona. Un sol llibre (La bestia) i un sol premi, el Planeta 2021. Aquest ha sigut el resultat de la creació col·lectiva de tres autors, amagada amb el nom de Carmen Mola: Jorge Díaz (Alacant, 1962), Agustín Martínez (Llorca, 1975) i Antonio Mercero (Madrid, 1969).

Carmen Mola és una autora imaginària que "va nàixer" a la primavera de 2017, a Madrid, quan Jorge, Agustín i Antonio van decidir llançar-se a una aventura de creació col·lectiva que va cristal·litzar en una primera novel·la, La novia gitana. La'n seguiren dos més: La red púrpura i La nena. Ha sigut amb la quarta que han aconseguit el Premi Planeta.

Els escriptors, guionistes reconeguts, estan de gira promocional per la Comunitat Valenciana. Durant la visita al programa Pròxima parada d'À Punt els han preguntat per les crítiques que han rebut pel fet d'haver-se amagat darrere un nom de dona.

La resposta dels autors ha sigut ràpida: "Ens sentim bé i ens sembla meravellós que hi haja debat al voltant d'un llibre o d'un autor o autora. Carmen Mola ens cau bé. Potser esperàvem una mica de soroll, però no tant, i encara menys que, gràcies al soroll, arribàrem a The New York Times, a The Washington Post, a The Guardian i als periòdics xinesos".

Jorge, Agustín i Antonio de moment ho tenen clar: "Carmen Mola seguirà. L'objectiu principal de Carmen Mola és passar-ho bé. Si continuem passant-ho bé, Carmen Mola seguirà".

Però qui s'amaga darrere de Carmen Mola?

Jorge Díaz i Antonio Mercero son autor i guioniste de la sèrie televisiva Hospital Central, mentre que Agustín Martínez ha sigut guionista de sèries com Sin tetas no hay paraíso i Crematorio, basada en la novela de l'autor de Tavernes de la Valldigna (la Safor), Rafael Chirbes.

Des de la creació de Carmen Mola, al 2017, els tres autors han continuat amb els seus projectes personals, tant de novel·les com de guions. I al 2021 han rebut el premi Planeta per La bèstia, un thriller històric sobre un assassí en sèrie al Madrid de 1834, en plena epidèmia de còlera.

Carmen Mola ens cau bé. Potser alguna cosa ens esperàvem, però no tant ni menys que gràcies a açò arribàrem al New York Times, al Washington Post, a The Guardian, periòdics xinesos.

El que molts no saben es que els tres autors es van presentar al premi amb altre pseudònim. "A Carmen Mola la vam presentar amb el pseudònim de Sergio López. Reconeixem que és una història un poc enrevessada, quasi com un joc de nines russes, en què obris una i eix altra. Però ja acaba".

Els guionistes han confessat que com el personatge Carmen Mola va començar "quasi de broma" i no li van dedicar temps a preparar-lo, en cada entrevista el perfil de la suposada autora canviava "i en una entrevista tenia més fills que en altra, confoníem les aficions, els seus gustos i preferències..". Això si han negat que darrere d'aquest premi hi haja un truc de màrqueting.

Amb un sonriure han comptat que va haver-hi rumors que apuntaven al fet que Carmen Mola era Elvira Lindo i altres que era Manuela Carmona. "Van arribar a dir que Manuela havia deixat l'alcaldia perquè estava venent molts llibres", ha comptat un d'ells.

De qué va La Bèstia

Aquests tres autors, que han confessat escriu-re amb molta desimboltura a sis mans, com a guionistes amb trajectòria que són, han explicat que el llibre La bèstia és una novel·la que segueix la trilogia d'altres tres.

La trama "de tints dickensians" presenta com a protagonista una xiqueta òrfena de 14 anys, que buscar pels carrers d'un Madrid del 1834 per a poder menjar. Que cada dia lluita per la supervivència fins que un dia la seua germana Clara desapareix i tot apunta que ha sigut segrestada per La Bestia, un personatge que té atemorida la ciutat.

Els autors han avançat a Pròxima Parada que "de la mà de Lucía ens endinsarem dins del Madrid de 1834, una ciutat castigada per l'epidèmia de còlera. Per un Madrid a punt d'ingressar en la modernitat, però on els carrers estan plens de fang, de sotanes, i la ciutat és violenta i tenebrosa... Un Madrid ple de desigualtats, de societats secretes en cada café...".