Per primera volta, València és la capital mundial de la nova física

Els millors físics arribats de tot el món comparteixen a València els resultats i com millorar tecnològicament l'LHCb, un dels experiments estrela del CERN de Ginebra, el laboratori físic més gran del món amb el seu gran col·lisionador de protons que viatgen quasi a la velocitat de la llum.

En aquest experiment treballen 800 científics de tot el món, entre els quals hi ha 9 valencians de l'Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València (IFIC), i els resultats deixen indicis importants sobre l'existència de noves partícules que la física ha de descobrir i explicar. "Aquestes anomalies que no responen al model estàndard implicarien l'existència de noves partícules que hem de descobrir i que podrien explicar la diferència entre matèria i antimatèria, o bé ser capaces d'explicar la matèria obscura", afirma Arantza Oyanguren, doctora en Físiques de la Universitat de València i membre de l'IFIC, que forma part del projecte i que ha organitzat aquesta trobada que, per primera volta, es fa a València.

Com ella, altres 8 científics valencians de l'IFIC fa 5 anys que estan dedicats a aquest experiment, que està en marxa des de fa dècades. "Som un equip jove, molt dinàmic, motivat i implicat, i això ho demostra el fet que s'haja decidit que organitzem ací a València aquestes jornades", assegura Fernando Martínez Vidal, membre de l'IFIC i organitzador també d'aquesta trobada científica del més alt nivell.

Millores tecnològiques i una revolució

Els científics també estudien, a València, les millores tecnològiques que cal aplicar a l'LHCb. L'experiment farà una parada tècnica a final d'enguany per a renovar-se durant els pròxims 2 anys i canviar una bona part de la tecnologia que constitueix el detector: incorporarà elements de la intel·ligència artificial i nous elements de l'electrònica en els sistemes de càlcul i computació amb l'objectiu de poder, al 2021, mesurar els resultats 40 vegades més ràpidament que en l'actualitat. "Serem més sensibles a la detecció d'esdeveniments que produeix aquesta col·lisió protó-protó i que ara no som capaços de registrar . Alguns d'aquests esdeveniments podrien apuntar cap a l'existència de matèria fosca", explica el professor Martínez Vidal.

La matèria fosca forma part d'aquest 95 per cent de matèria que forma l'univers i que no podem veure. Si l'LHCb fa diana en el seu experiment "estaríem davant d'una revolució que obriria un nou camí", conclou Martínez Vidal.