Els primers regnes de l'Europa prehistòrica arriben al MARQ d'Alacant

Els primers regnes de l'Europa prehistòrica han aterrat aquest dimarts al Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) amb una àmplia relació d'aixovars, joies i armes que mostren l'evolució d'aquestes societats, que estaven interconnectades.

La nova exposició internacional, titulada "Dinasties. Els primers regnes de l'Europa prehistòrica", ha obert aquest dimarts i podrà visitar-se fins al 13 d'octubre.

La mostra, que s'exhibeix en les tres sales temporals del museu, compta amb un total de 482 peces "d'extraordinari valor" de les cultures d'Unetice, a Alemanya; El Argar, a Espanya, i l'Otomani-Füzesaboni, a la conca carpàtica, procedents de 21 museus i institucions de tot Europa.

Es tracta de la primera exposició que relaciona aquestes tres societats, que estaven emparentades biològicament entre si, segons han demostrat les proves d'ADN, tal com ha explicat Robert Risch, un dels tres comissaris.

La mostra s'inicia el 2200 aC

La mostra s'inicia l'any 2200 aC amb la tomba d'Halberstadt, l'esquelet d'un guerrer campaniforme d'Alemanya que representa l'elit guerrera i constitueix "un dels elements catalitzadors de construcció de l'edat de bronze".

La primera sala exposa la història del món que abandona l'edat del bronze i la formació dels nous estats, així com la construcció i conformació de les bases dels dirigents polítics i els regnes.

Mostra diferents jaciments, aixovars i elements armamentístics, com ara grans destrals de bronze, una alabarda de coure —"el primer objecte metàl·lic dissenyat per al combat"— o la diadema d'or de Quinta da Água Brava (Portugal).

El visitant s'endinsarà després per una porta, disseny d'Ángel Rocamora, que donarà pas a un espai dominat per una col·lecció de recipients ceràmics de les tres societats.

També es mostra la vida diària de les societats i els diferents sectors de l'economia, com la fabricació de tèxtil o les comunicacions, on es mostren pesos d'Alemanya, de Callosa de Segura i de Linares (Jaén).

L'exposició també se centra en el moment en què les societats van passar a ser estats, amb la recol·lecció i la gestió d'impostos i societats de classes i privilegis hereditaris, sistema que arriba a aquestes tres zones diferents al mateix temps.

Figures de grandària natural

La segona sala mostra les xarxes d'intercanvi que comparteixen objectes preciosos —or, ambre o estany—, a més de com es treballaven i què s'hi fabricava.

En aquest espai es reuneixen objectes com maces de miner, atuells, lingots i motles d'armes o encluses, a més dels primers lingots fabricats a Europa. Així mateix, s'exposen figures en grandària natural per a mostrar l'extracció i preparació de la fosa.

Cos militar

La tercera sala ofereix una explicació de com aquests personatges es converteixen en herois i com el seu impuls de perpetuar els seus privilegis permet, per primera vegada, la formació de les dinasties.

Es mostra la generació del cos militar, un dels elements per a sustentar les elits, amb "un dels conjunts d'alabardes més importants d'Europa", que es van trobar com a part d'un dipòsit a Meltz (Alemanya).

També es mostra la importància de les dones com a garants de la continuïtat i pervivència dels drets hereditaris, amb els aixovars de tres dones, tots ells amb cons d'or que es cosien als vestits.

L'exposició compta amb peces que s'exhibeixen per primera vegada, algunes d'excavacions d'Hongria, com un model gegant de braçalet de bronze, que possiblement formava part d'una escultura o adornava un pal de fusta; així com tresors de Dohmsen i Teicha, trobats a Alemanya i restaurats recentment.

Entre les peces "més emblemàtiques" es troben una diadema d'or de Caravaca i una espasa amb pom d'or de Guadalajara, que és la primera vegada que s'exposa fora del Museu Arqueològic Nacional.

Segons el president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, l'exposició "meravellarà" el públic. A més, ha destacat que suposarà un "pol d'atracció i una manera d'injectar en vena la cultura amb majúscules".