Quan Vargas Llosa va descobrir el 'Tirant lo Blanc': "Està a l'abast del lector castellanoparlant que vulga fer un mínim esforç intel·lectual"

"És un dels llibres de capçalera" per a Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Literatura el 2010 i un dels escriptors de novel·la i assaig més importants de la literatura contemporània. "És un dels llibres que ha tingut, de segur, major gravitació en el meu treball com escriptor", afirma.

L'escriptor peruà, de nacionalitat també espanyola, reconeix que el que més l'impressiona de Tirant lo Blanc és "l'ambició de llibre, amb l'extraordinària voluntat del narrador de contar-ho tot". Joanot Martorell escriu un llibre on "no només es descriu el més gran, sinó també el més xicotet" i "crec que eixa visió totalitzadora de la novel·la és una ambició que coincideix amb la naturalesa mateixa del gènere novel·lístic i jo això ho vaig entendre gràcies al llibre de Joanot Martorell".

La va llegir quan era estudiant universitari a la biblioteca de la Universitat de San Marco de Lima i li va causar "una extraordinària impressió", com ell mateix reconeix en l'entrevista que el periodista Vicent Devís li fa per a la televisió valenciana el desembre de 1990.

"És un dels llibres que ha tingut, de segur, major gravitació en el meu treball com escriptor"

Una lectura en valencià a l'abast de tothom

"Em va costar prou la primera lectura", però li va fascinar tant la novel·la des de les primeres pàgines que va decidir, segons ell, "fer l'esforç". Vargas Llosa considera que "és un esforç que pot fer qualsevol bon lector de literatura castellana". "Crec que el valencià del segle XV és un valencià prou pròxim al castellà clàssic i que està a l'abast d'un lector que vulga fer un mínim esforç intel·lectual", remata.

Vargas Llosa, nascut a la ciutat peruana d'Arequipa el 1936 és l'autor d'obres de gran relleu literari com La ciudad y los perros, Pantaleón y las visitadoras, Elogio de la madrastra o La fiesta del Chivo. Les seues creacions han obtingut nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Nobel de Literatura de 2010, el Cervantes el 1994 (considerat el premi més important en llengua espanyola), el Príncep d'Astúries de les Lletres el 1986 i el Planeta el 1993, entre d'altres. El 2011 va ser acreditat i nomenat per l'anterior rei d'Espanya, Joan Carles I, primer marqués de Vargas Llosa.