Quatre dècades sense Sanchis Guarner, el filòleg que va reconstruir la identitat dels valencians
El desembre del 1981 moria l’investigador valencià després d’una tasca intensa de recuperació cultural
“Una figura que va fer de suplència de totes les mancances que teníem els valencians: va fer de geògraf, d’historiador, de dialectòleg, de professor...” i, gràcies a aquest treball, Manuel Sanchis Guarner “va reconstruir el nostre passat històric”. Així ho veu un dels seus deixebles, el catedràtic emèrit de la Universitat de València, Antoni Ferrando, que ha recordat per a À Punt les aportacions d’aquest lingüista, de qui aquest dijous se celebra el 40é aniversari de la mort.
Tan important com les seues aportacions en la investigació de la nostra llengua va ser la seua tasca per a rescatar del passat aspectes com les tradicions o la cultura popular. El treball de Sanchis Guarner va contribuir a omplir el buit històric que arrossegava la nostra identitat, silenciada per les dècades de la dictadura, com destaca Ferrando.
En l’àmbit purament lingüístic, l’autor de La llengua dels valencians, obra que s’ha reeditat quasi 40 vegades, va defendre la unitat de la llengua catalana i va ser objecte de nombrosos atemptats de la ultradreta, tot i el seu tarannà dialogant. De fet, Antoni Ferrando recorda que aquell 16 de desembre del 1981, quan Sanchis Guarner va morir, “portava unes deu línies escrites d’una declaració que havia titulat ‘Per la concòrdia dels valencians’”.
I és que, segons recorda el seu deixeble, el filòleg valencià era de tarannà “dialogant” i “liberal”, malgrat convertir-se en objecte d’odi per a molts. Signant de les Normes de Castelló, Sanchis Guarner també va col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear, a pesar que mai no ha figurat com a autor d’aquesta obra. Ara els deixebles reivindiquen el seu llegat perquè consideren que passa desapercebut, fins i tot, en l'àmbit universitari del qual ell formava part.
L’autor de La llengua dels valencians advocava per l’ús social de la llengua, “que els valencians fórem lleials i fidels a la nostra llengua, que la parlàrem i l'estudiàrem”, puntualitzava Antoni Ferrando.
Quatre dècades després de la mort d’un dels filòlegs valencians de referència, el seu propòsit no sempre es compleix. "Lamentablement, hem de continuar reivindicant una cosa que no hauríem d'estar reivindicant, sinó que hauria de ser natural, hauríem de tindre reconeguda la igualtat de drets lingüístics, que no la tenim reconeguda", expressava el seu deixeble coincidint amb l’aniversari de la mort de Sanchis Guarner.