Quatre historiadores publiquen ‘Venim de lluny’, la història del feminisme al País Valencià
Andrea Aguilar, Carme Bernat, Gemma Martínez i Laura Bellver revisen l'aportació de les dones valencianes a la lluita feminista
Quatre joves historiadores —Andrea Aguilar, Carme Bernat, Gemma Martínez i Laura Bellver— han revisat l'aportació de les dones valencianes, algunes ja reconegudes i moltes altres anònimes, a la lluita feminista.
El llibre Venim de lluny: Història del feminisme al País Valencià, que acaba d’eixir a la llum, retrata les històries de dones que van ser arraconades i excloses del relat històric i que són hui inspiració per a totes. Aquestes quatre amigues i graduades en Història han estat immerses en l'estudi dels oblits i les absències de la lluita feminista.
Per a Andrea Aguilar, “la dona que millor representa el feminisme al País Valencià és Maria Cambrils, nascuda al barri del Cabanyal de València al si d’una família de classe d’obrera. Va fer una tasca molt important de construcció intel·lectual que la va fer arribar a un públic majoritari”.
“No ens hem d’oblidar del Moviment Democràtic de Dones”, afig Laura Bellver, “que és el primer col·lectiu feminista valencià que es crea després de quaranta anys de dictadura i d’una repressió franquista molt dura”.
Gemma Martínez repassa els assoliments d’aquesta revolució silenciada i apunta cap a la cultura política republicana de finals de segle XIX per a parlar del naixement de l'associacionisme femení valencià.
La lluita de les dones filadores de 1902 a València suposa una fita per al moviment, ja que “després de quatre mesos de vaga, van aconseguir les seues reivindicacions: arribar a cobrar la meitat que el peó pitjor pagat de la fàbrica”, recorda Carme Bernat.
Més d’un segle més tard, apunta Laura Bellver, “la vaga general del 8 de març de 2018 va suposar un moment icònic per al feminisme valencià”.
Les quatre recullen aquestes i altres fites en Venim de lluny, una obra clau per a continuar obrint portes a una societat igualitària.
