Raimon: “No trobe a faltar els escenaris"

El 2 de desembre de 1940 naixia a Xàtiva el cantautor responsable d’himnes de lluita contra el franquisme i la transició com Al vent, Diguem no o Jo vinc d’un silenci. Per celebrar el huitanta aniversari, la corresponsal d’À Punt a Barcelona, Ana Doménech, va entrevistar a Raimon per a parlar de com li ha afectat la pandèmia i repassar la seua trajectòria professional.

Preguntat sobre si troba a faltar els escenaris, el cantant contesta amb senzillesa que no. Admet que sempre li ha costat molt fer les cançons i entre els anys 2000 i 2017 només en va escriure tretze. Per aquest motiu va considerar que ja era el moment de deixar-ho. No obstant això, assegura que a l’escenari “mai ha estat nerviós”, sinó "molt content".

El cantant explica amb detalls en quin punt està i en què consistirà el projecte del Centre Raimon d'Activitats Culturals a Xàtiva, que permetrà a Raimon i Annalisa, la seua dona, exposar el seu llegat en un espai polivalent, amb concerts, exposicions temporals i altres activitats artístiques. Ara, però, mentre dure la pandèmia, ha quedat paralitzat. Preguntat sobre si té pensat tornar a Xàtiva, Raimon contesta que “no se sap”, però que ara per ara té tota la seua vida a Barcelona i que no s’ho planteja.

Pel que fa a la seua labor per a internacionalitzar la nostra llengua, Raimon recorda el recorregut per tots els països per on ha passat, on sempre “adjuntava un llibret explicatiu” perquè tot el món entenguera les lletres en valencià. A tall d’anècdota, explica que als Estats Units un mànager li va oferir convertir-se en una “estrella” si es traslladava allà i cantava en anglés. Malgrat això, Raimon rebutjà l’oferta, ja que aquell “no era el seu plantejament”.

“Des de València no haguera pogut tenir una projecció en aquells anys” assegura Raimon quan explica per què l’any 67 es va instal·lar amb la seua dona a Barcelona. “A València en aquella època no hi havia res. No hi havia estudis de gravació, una xarxa de teatres, ni cap casa de discos”, prossegueix el cantant. A la ciutat comtal, en canvi, hi havia moltes discogràfiques que van contactar amb ell per a gravar. Una situació molt diferent de la qual s’han trobat molts dels grups valencians que han sorgit en els últims anys i que l'artista valora satisfet per la varietat de gèneres que aglutinen. Ara bé, lamenta les dificultats que ha de viure el món de la cultura per culpa de la pandèmia.