El refranyer per a la Pasqua i Setmana Santa
Amb motiu d'aquests dies festius, al nostre vocabulari s'incorporen dites que no usem la resta de l'any. Vols descobrir-les?
- A Pasqua els focs, i a Nadal els jocs: Referència al temps de fred i calor, metaforitzat en foc i jocs (el foc a casa, el joc al carrer).
- Ací em pica, ací em cou i ací trenque l’ou: Cantarella utilitzada per esclafar la closca de l’ou de la mona al front d’una altra persona abans de menjar-se’l.
- Cada dia no és Pasqua: Expressió per a indicar que no tots els dies són bons.
- De Pasqües a Rams: Molt de tard en tard.
- Fer la Pasqua: Molestar profundament algú.
- Fer (o tindre) cara de Pasqua: Manifestar satisfacció.
- Fer Pasqua abans de Rams: Esperar un fill o una filla o mantindre relacions sexuals entre dos promesos abans d'haver-se casat.
- I santes pasqües: S'usa per a donar alguna cosa per acabada, indicant conformitat amb allò que s'ha dit o fet.
- Més alegre (o més content) que unes pasqües: Molt alegre, molt content
- Moltes candeletes fan un ciri pasqual: S'usa per a indicar que accions xicotetes repetides poden arribar a tindre grans conseqüències.
- Pasqua plujosa, collita abundosa: Locució referida a l’any climàtic que indica que si en temps de sembra plou, la collita anirà bé.
- Pensar en la mona de Pasqua: Estar molt distret, no parar atenció a allò que es diu o es fa.
- Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val: Fa referència al costum d’estrenar roba en dates assenyalades.
- Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner: Fa referència als costums gastronòmics tradicionals de cada època de l’any
- Ser com les palmes d’Elx, que vingueren el matí de Pasqua: Arribar tard o quan ja no és hora.
- Si en febrer calent estàs, en Pasqua tremolaràs: Dita referida a l’evolució tradicional del temps.
- Té més collons que el sermó de la galtà: Referida a una empresa o acció que exigisca un gran esforç, especialmente a Castelló on es representa el Sermó de la Galtà.
