El riurau, una construcció única al món

El pròsper negoci de la pansa, que va tindre com a epicentre la Marina Alta durant els segles XVIII i XIX, va fer aflorar al llarg de la nostra geografia unes construccions úniques al món: els riuraus. Aquestes edificacions allargassades de pedra, proveïdes amb fileres d’arcs oberts a l'exterior, eren utilitzades per a protegir el raïm moscatell de les inclemències del temps durant el procés d’assecament, també conegut com l'escaldada.

A la zona hi ha testimonis del treball de la pansa des d'època romana, però va ser en el segle XIX quan va arribar al punt àlgid i va viure una autèntica època daurada. Des dels ports de Dénia (Marina Alta) i Gandia (Safor) s’exportava aquest fruit assecat a països com els Estats Units, el Canadà i, sobretot, la Gran Bretanya, habitada per autèntics devoradors de plum-cake i púding.

Malauradament, diverses causes van acabar ferint de mort aquesta important indústria, que en qüestió de dècades va passar de mantindre bona part de les famílies de la Marina a pràcticament desaparéixer. L’entrada de la competència forana en el comerç de la pansa i la invasió de la fil·loxera, van desgastar progressivament el negoci fins que, finalment, en els anys setanta es van desmantellar la majoria dels camps que s’hi dedicaven.

Amb la desaparició de la indústria, els riuraus, ja part de la fesomia urbana de diverses comarques valencianes, van anar quedant en desús. A poc a poc, aquestes singulars edificacions van esdevenir magatzems per a guardar ferramentes o per a altres usos no relacionats amb el propòsit original.

Una arquitectura única

Si bé la majoria dels riuraus es van construir a la Marina Alta, també podem trobar-ne en alguns en municipis de la Safor, la Vall d'Albaida, la Marina Baixa o fins i tot l'Horta.

Els riuraus podien estar separats, adossats o juxtaposats a l'habitatge, formant les conegudes cases porticades, però quasi sempre tenien al davant un espai anomenat sequer, necessari per a depositar els canyissos amb el raïm durant el procés d'assecament.

Aquestes construccions de planta baixa estan bastides amb pedra despullada i coronades amb un sostre cobert per teules de fang. La profunditat de l'espai la marcava els denominats ulls o arcs, que podien estar en un únic costat o a tots dos.

La majoria dels riuraus que es construïen tenien entre tres i cinc arcs, però hui dia podem trobar estructures que van des d'un arc, els anomenats “riurauets”, fins a catorze, considerats els grans riuraus.

Hui dia encara podem trobar algunes d'aquestes grans estructures en peu; per exemple, el Gran Riurau de Benissadeví, de dotze ulls a doble cara, està ubicat a Jesús Pobre; o el Gran Riurau dels Català d'Arnauda, de catorze ulls a doble cara, que encara es conserva a Xàbia; o el qualificat com el "més gran del món", el Gran Riurau del Mas del Fondo, amb catorze ulls a doble cara, que podem trobar a Massarrojos (Horta Nord).

La recuperació del patrimoni

Durant els darrers anys, diversos municipis de la Marina Alta, la Safor i la Vall d'Albaida s’han associat per a recuperar i donar el valor que es mereixen els riuraus que atresora la nostra terra. També s'han proposat mantindre viva la tradició agrícola associada a aquestes construccions, i per això recuperen i duen a terme el procés de l'escaldada en llocs com Benicolet, Ròtova, Terrateig, Montixelvo o Jesús Pobre.

A més, alguns riuraus acullen altre tipus d'esdeveniments que contribueixen al fet que, almenys, els visitants es pregunten què són aquestes belles estructures. Un exemple el trobem en Jesús Pobre, on cada diumenge —de matí o de vesprada, depenent de la temporada— té lloc el mercat del riurau, amb productes artesans i ecològics, tallers i actuacions.

Per altra banda, associacions culturals com Riuraus Vius o Riuraus al Vernissa han impulsat notablement la recuperació i valoració d'aquest important patrimoni arquitectònic. Existeix, fins i tot, una ruta dels riuraus que ens anima a fer rutes senderistes per a apropar-nos i conéixer aquestes construccions úniques.

Un cas ben singular és el del riurau dels Català d'Arnauda, el primer gran riurau “traslladat”. Davant l'inevitable enderrocament de la construcció a causa del desenvolupament urbanístic de Xàbia, un membre de la família Català va contactar amb l'associació Riuraus Vius per a buscar una forma de fer efectiva la conservació. L'edificació original es va desmuntar pedra a pedra i es va tornar a construir en el parc municipal de Montaner, on hui dia encara es pot visitar en perfectes condicions.