Roben vint obres de més de cent quilos salvades de la DANA a un escultor de Xiva

El 29 d'octubre, la DANA també va irrompre en la vida i el taller que l'escultor Antonio Sánchez té a Xiva. L’artista preparava una exposició en homenatge als seus 45 anys de trajectòria. L'havia organitzada l'Institut d'Estudis Comarcals, però es va haver d’aturar per la barrancada, a la qual ara s’afig el robatori del voltant d’una vintena de peces.

Quan va poder accedir al seu estudi a l’aire lliure, el seu “paradís”, per a comprovar els efectes de la inundació, es va trobar les obres per terra i plenes de fang. L’aigua havia destrossat la porta i les tanques, i havia passat per damunt de la caseta feta de contenidors deixant un panorama de “completa desolació”. No va ser fins sis dies després quan l’escultor va poder accedir a l’estudi amb la família per a posar dempeus les escultures que havien caigut a terra i començar les tasques de neteja i recuperació.

Este dimarts, quan encara no s'havia recuperat de les destrosses provocades pel fang, va rebre una notícia colpidora: durant la nit li havien robat almenys una vintena d'obres. Les marques de rodes mostren com el robatori s’ha efectuat “amb una furgoneta o un camió menut” i Sánchez afirma que, qui haja sigut, “l’havia d’estar vigilant”.

“No ho pot haver fet només una persona”, explica l’escultor, que “sap l’esforç que implica” carregar una de les seues obres, ja que “algunes pesaven més de cent quilos”, i encara no té consciència del nombre exacte que s’han emportat. Sánchez va denunciar els fets a la Guàrdia Civil, que ja ha visitat el taller i comparteix la hipòtesi que, qui haja comés el robatori, l’estava vigilant.

La soledat de l’escultor, agreujada

“En veure la meua obra a terra, només volia alçar-la”, explica. “Vaig començar alçant les tanques”, una tasca que el va mantenir ocupat durant més de mig més perquè, recalca “ací no ha vingut ningú ni ningú m’ha oferit ajuda”. L’artista se sent “dolgut i abandonat” per les administracions comarcals i afirma que “l’han deixat sol” perquè no consideren que la situació siga prioritària “quan es tracta de l’art i la vida”. 

La seua obra, de característiques precolombines i molt reconeixible, es pot trobar en molts pobles del voltant, com Xest, Requena, Bunyol o, fins i tot, el Jardí Botànic de València. Està feta amb pedra de Xiva, en molts casos extreta del barranc, i amb unes característiques concretes que configuren la bellesa i sensorialitat específiques de cadascuna de les obres.

Amb este robatori s'han emportat gran part de la memòria artística de l’escultor. Les que romanen encara estan brutes de fang i mostren els signes d’una DANA que, tot i això, no va poder emportar-se-les. “Tota la meua vida i la contemplació se les ha emportades”, explica l’artista, qui ja quasi no produïa i anava a l’estudi a “descansar, contemplar, escoltar i polir les escultures". 

Els pedestals buits donen bona mostra de la falta que ha deixat el robatori. Antonio, molt afectat, espera poder reconstruir i recuperar el que era el seu “paradís”, amb ajuda, i, potser, també, la tornada de les obres.