Rodolf Sirera guanya el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana

La distinció l'han rebuda Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet i Ferran Torrent

Imatge d'arxiu de Rodolf Sirera
Imatge d'arxiu de Rodolf Sirera / Editorial Drassana

El dramaturg Rodolf Sirera rebrà el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana en una cerimònia que tindrà lloc el dijous 5 de desembre a les 19:30 hores a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, a València. Els guardons, organitzats per l'editorial Llibres de la Drassana, arriben enguany a la setena edició amb una gala que presentarà la comunicadora Laura Grande i en la qual es lliuraran els premis als guanyadors de les tres categories: novel·la, novel·la juvenil i cultura valenciana.

Esta última distinció, després que la guanyaren Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet i Ferran Torrent, recau enguany en Rodolf Sirera (València, 1948). La presentació anirà a càrrec del periodista alcoià especialitzat en arts escèniques, Manuel Pérez i Muñoz. Segons apunten els organitzadors, "Sirera és un dels dramaturgs capitals de la contemporaneïtat, que des d’El verí del teatre, del 1978, ha marcat tota una generació teatral valenciana".

“Les seues obres completes mostren el mosaic de veus i pensaments que l'han convertit en un escriptor indispensable que romandrà en les lletres valencianes del trànsit del segle XX al XXI. L'aportació que ha fet a la nostra cultura i a la valencianitat mereixen que l’homenatgem públicament”, afigen.

Els VII Premis Lletraferit, que enguany compten amb el suport de la Diputació de València, aspiren a repetir l'èxit literari d'altres convocatòries. L'editorial recorda que, el 2023, el guardó de novel·la es va declarar desert, atés que, segons el jurat, no hi havia cap obra que poguera convertir-se en un referent per a la literatura, la cultura i la societat valenciana, que és l'objectiu.

Les anteriors novel·les premiades, com Narcís o l'onanisme (2018), de Carles Fenollosa; L'últim dels valencians (2019), de Guillermo Colomer; Noruega (2020), de Rafa Lahuerta; Càndid (2021), de Miquel Nadal; Els inútils (2022), d'Andreu Sevilla; i Mireia (2022), de Puri Mascarell, segons Drassana, han constituït “tot un fenomen editorial en terres valencianes”, amb la venda de milers d’exemplars.

Enguany, el president del jurat dels Premis Lletraferit i l'editor de Llibres de la Drassana, Toni Sabater, afirma que la convocatòria ha sigut un èxit, la més nombrosa fins al moment, amb una cinquantena d'obres presentades: “Creiem que esta vegada no hi haurà desert perquè el nivell dels originals que opten al guardó és molt alt. Estem realment contents perquè podrem continuar apostant per enfortir una oferta editorial en valencià i en clau valenciana d'alta qualitat”.

També et pot interessar

stats