El salt qualitatiu de la dansa valenciana

La dansa valenciana viu un moment d’eclosió. Després de vora dos anys en què la pandèmia de la covid va danyar greument el sector, les escoles de ball omplin les classes amb joves artistes que, cada vegada més des de ben menuts, volen formar-se en les diferents disciplines del ball. A més, arreu del món reconeixen i premien el treball dels professionals de la Comunitat Valenciana, que també busquen fer valdre el talent valencià al territori. De fet, molts d’ells, sobretot els de dansa urbana, formen part de l’elenc de cantants internacionals o imparteixen la seua formació per tot el món. 

És el balanç en què coincideixen cinc ballarines i ballarins valencians de diverses disciplines artístiques als quals ha preguntat À Punt Notícies amb motiu del Dia Internacional de la Dansa que se celebra aquest dissabte. Joan Broch, Paula Brunet, Gemma Domínguez, Natalia Palomares i Xavier Rausell, com a representants de la dansa urbana, els heels, el ball esportiu, el contemporani i jazz i la dansa valenciana, respectivament, estan convençuts que el talent del territori valencià no té res a envejar al d’altres ciutats espanyoles, però asseguren que encara falta un xicotet impuls perquè el sector cresca. “Sé que la Comunitat Valenciana és una de les que millor formació ofereix. De fet, quan em vaig vindre a viure a Madrid, em va fer molta llàstima perdre els estudis que s’imparteixen ací”, assegura Natalia. 

En tot cas, aquests professionals reconeixen que per a arribar a l’elit han hagut de formar-se en totes les disciplines possibles per a ser els ballarins i ballarines més complets. Fins al punt que el ball és més que una passió i una professió, és la part més important que regeix la seua vida. “És més que un esport, és la meua vida. El dia que no balle no sé què serà de mi”, afirma Gemma. 

Joan Broch (28 anys, Benicàssim)

Tot i que sabia des de ben menut que la seua afició era el ball, la va deixar de costat perquè no tenia un nucli d’amics pròxim que hi tinguera interés, i no va ser fins als 21 anys quan aquesta passió va tornar per a quedar-se. Joan Broch és ballarí i professor de dansa urbana i actualment forma part de l’elenc de la gira El Dragón de Lola Índigo. Al cap de pocs anys de començar a ballar en una escola de barri de Castelló, va decidir formar-se intensivament a Los Angeles i Londres, on va estar combinant diferents treballs amb els estudis en dansa durant quatre anys. “He complit el meu somni de viatjar internacionalment per a fer classes en països com Alemanya, Finlàndia o Israel, però encara he d’anar més enllà”, assegura. 

Paula Brunet (València, 33 anys)

Els seus pares la van inscriure de ben menuda en gimnàstica artística com a activitat extraescolar, que compaginava com un joc amb el ball a l’escola. Aquesta afició va agafar el seu impuls a 16 anys quan, finalment, es va apuntar a l’escola Esther Mortes i es va professionalitzar als 18 quan va formar part de l’elenc de la companyia Gerard Collins de València. Formada en dansa contemporània i jazz, Paula Brunet creu que per a ser una gran ballarina has de ser “com més multidisciplinària, millor”. La seua versatilitat l'ha duta a treballar actualment com a ballarina a la Takiry Art Company, el duet Layers Dance Company i el musical Houdini, historia de una leyenda, que compagina amb la docència a les escoles Esther Mortes i Illusion - Danza y Acrobacia. 

Gemma Domínguez (Sedaví, 23 anys)

“Adonar-me que tenia talent va provocar que m’anara infectant de la dansa. Per això no he deixat de fer una altra cosa fins hui dia. Per a mi, la prioritat és el ball i després la resta”. Gemma Domínguez té clar que des dels 7 anys, el ball esportiu és la seua vida, “per damunt dels estudis, la família i els amics”. Amb només 23 anys, Gemma Domínguez té un extens palmarés: ha guanyat en catorze ocasions el Campionat d’Espanya en les modalitats de 10 balls i Standard. Però reconeix que no ha sigut gens fàcil arribar-hi: “A vegades els ballarins passem per més coses roïnes que bones, perquè requereix molt de sacrifici, però sent molt d’orgull d’allò que he aconseguit”. 

Natalia Palomares (València, 31 anys) 

Assegura que balla “des que té memòria”, però no va començar a formar-se en dansa fins als 21 anys, quan es va inscriure en l’escola EDAE-Sergio Alcover. “Des que vaig començar a ballar sentia que seria el meu camí”, afirma. Natalia Palomares, formada en diferents estils com l’urbà o el contemporani, s’ha especialitzat en el ball en tacons, que l’ha duta a impartir els seus estudis a The Heels Programme. Artistes internacionals com Rosalia, Karol G o Shakira han confiat en el seu talent, ja que seues són les reconegudes coreografies dels videoclips de Chicken Teriyaki o TQG. 

Xavier Rausell (Meliana, 48 anys)

“El primer dia que vaig anar a classes tot va canviar. Em va agradar tant el que hi vaig aprendre que sabia que es convertiria en la meua vida”. Xavier Rausell va començar a ballar dansa tradicional valenciana a l’escola del poble als 13 anys, però no va ser fins als 22 anys, quan es va inscriure al Conservatori de Dansa, quan faria el pas perquè fora la seua professió. La dansa valenciana l’ha dut a investigar sobre aquest camp i escriure diversos llibres al voltant del seu imaginari. Actualment, presideix i coreografia les danses d’un dels grups més populars de dansa de la Comunitat Valenciana, com és Les Folies de Carcaixent.