El secret dels violins Stradivarius: un tractament per a evitar que els cucs es menjaren la fusta

L'ús de substàncies químiques impregnades en la fusta per a evitar l'atac de cucs va conferir el so únic als violins d'Antonio Stradivari o de Guarneri. 

Així es desprén d’una investigació liderada per la Universitat Nacional de Taiwan, que ha  identificat per primera vegada, sal de bor, zinc, coure o alum en la fusta dels instruments. La recerca ha seguit la teoria formulada fa més de quatre dècades pel professor emèrit de bioquímica de la Universitat de Texas, Joseph Nagyvary.

Els instruments que lutiers com Stradivari o Giuseppe Guarneri van crear a Cremona (Itàlia) durant els segles XVII i XVIII estaven construïts amb fina artesania. Però el que no s’havia identificat, fins ara, era l'altre secret: els químics usats per a tractar la fusta.

"Tota la meua investigació al llarg de molts anys s'ha basat en la suposició que la fusta dels grans mestres se sotmetia a un tractament químic agressiu, i això tenia un paper directe en la creació del gran so dels Stradivarus i dels Guarneri", va assenyalar Nagyvary. 

Els resultats de la investigació han identificat per primera vegada alguns dels compostos, com la sal de bor, el zinc, el coure i l'alum, juntament amb aigua de calç. L'objectiu era impedir els efectes en la fusta de les infestacions de cucs, molt esteses en aquella època, va explicar Nagyvary, que va considerar que probablement cada fabricant usava el seu propi mètode i que es va mantindre en secret.

Els luiters van poder adonar-se que les sals especials que utilitzaven per a impregnar la fusta també "li conferien una beneficiosa resistència mecànica i avantatges acústics". Els productes químics s'usaven en tota la fusta, no sols a la superfície, la qual cosa afectava directament la qualitat del so, segons ha descobert ara l'equip d'investigadors.