Sentència definitiva de 25 anys de presó per als militars que assassinaren el cantautor Víctor Jara

El Tribunal Suprem de Xile ha dictat aquest dilluns la sentència definitiva contra set militars ja retirats pels delictes de segrest i homicidi del cantautor xilé Víctor Jara, que va ser detingut el 12 de setembre de 1973, l'endemà del colp d'estat perpetrat pel comandant Augusto Pinochet. L'assassinaren pocs dies després, en un dels crims més simbòlics que ha deixat la dictadura xilena.

“Els fets ressenyats [...] són reals, des que van ocórrer en determinat lloc i temps i estan provats, acreditats legalment a través dels mitjans probatoris”, ha assenyalat l'alt tribunal en una resolució unànime. Els jutges descarten així els arguments de la defensa dels acusats contra la sentència dictada pel Tribunal d'Apel·lacions en novembre de 2021, que condemnava Raúl Jofré González, Edwin Dimter Bianchi, Nelson Haase Mazzei, Ernesto Bethke Wulf, Juan Jara Quintana i Hernán Chacón Soto a penes de 25 anys de presó per l'homicidi i segrest del músic i també del director del Servei de Presons de l'època, Littré Quiroga. Tots els condemnats tenen entre 73 i 85 anys i estan en llibertat.

Un dels casos insígnia pendents de tancar

El de Jara, militant del Partit Comunista i col·laborador del govern de la Unitat Popular de l'expresident socialista Salvador Allende (1970-1973), era un dels casos més rellevants que la justícia xilena tenia pendent de tancar. El mandat d'Allende va ser curt, de només tres anys, i va acabar amb el colp d'estat que va donar Pinochet amb el suport dels Estats Units, que aleshores presidia el republicà Richard Nixon.

A l'artista —referent de la Nova Cançó xilena i un dels pilars de la música llatinoamericana— el detingueren a la Universitat Tècnica de l'Estat i el portaren a l'Estadi de Xile, que els militars havien convertit en un camp de concentració on tancaren més de 5.000 presoners. Allà el torturaren i el seu cos aparegué prop del Cementeri Metropolità el 16 de setembre amb 44 trets de bala, diversos dits trencats i la llengua tallada. El soterraren de manera clandestina l'endemà passat.

El desembre de 2009, la justícia xilena va ordenar exhumar les restes del cantautor i, 36 anys després de l'assassinat, les soterraren en un homenatge oficial i massiu en el qual va participar l'aleshores presidenta Michelle Bachelet (2006-2010 i 2014-2018).

La sentència definitiva del Tribunal Suprem arriba només quinze dies abans de la commemoració a Xile dels cinquanta anys del colp d'estat i enmig d'una forta polarització social pel relat oficial sobre els fets de l'11 de setembre de 1973 i els anys posteriors de la dictadura. El ministre de Justícia del país, Luis Cordero, ha assenyalat que aquesta classe de resolucions tenen una funció “reparadora” per a les famílies perquè “no sols es condemna els culpables”, sinó que “també conten les històries de les víctimes”.

El règim del general Augusto Pinochet (1973-1990) va allargar-se dèsset anys i va deixar més de 40.000 víctimes entre executats, detinguts desapareguts, presoners polítics i torturats. Més de 3.200 opositors moriren a les mans d'agents de l'Estat.