La Setmana Santa d’Alzira compleix amb la tradició dels dossers

La Setmana Santa d’Alzira sona a redoble de tambor i fa gust d'arnadí, però, per damunt de tot, mostra tradició. Un costum únic que aquesta setmana, quan cau el sol, converteix els carrers de la ciutat en formiguers de visitants que no volen perdre’s una de les manifestacions religioses més particulars del nostre territori, els dossers.

Un Sant Sopar al qual arribes després de travessar una cova per on cau l’aigua; un Davallament situat en una ermita o un Natzaré que avança pels carrers de l’antiga Alzira són algunes de les recreacions en les quals han treballat durant els últims mesos les confraries de la ciutat i que, fins Dijous Sant ben entrada la matinada, estaran obertes als visitants.

Tot i tractar-se sempre de les mateixes talles, les del pas de la confraria, els dossers aconsegueixen sorprendre cada any. Mai n'hi ha dos iguals. Més enllà d'una mostra de devoció, suposa un treball de creativitat artística, avalat pel reconeixement de festa d'interés turístic nacional que té aquesta Setmana Santa des de fa 35 anys.

Des de vivendes amb un elaborat artesanat, com el del Sant Sopar, fins una avantguardista sala de columnes amb els murs recoberts de flors que acull la Dolorosa o uns carrers que travessen el Crist i la Verònica de la Santa Faç competiran pel millor premi dels dossers en el concurs.

Tot i ser simbòlic, és el guardó més anhelat per les confraries que munten dosser i que no estalvien en fusta, suro, pintura, llums, sons, aigua i, fins i tot olors, per a mantindre aquesta tradició icònica de la Setmana Santa d’Alzira. “El treball que hi ha darrere és el que més admire”, manifestava Eduardo Juan, un veí d’Alzira que aprofitava aquest dimarts de matí per a mostrar-li els dossers a una companya de treball vinguda de fora.

Tomasa García, una altra veïna que aprofitava les hores de menys afluència per a visitar aquests muntatges, tampoc estalviava elogis. "Són preciosos tots", sentenciava en ser preguntada per À Punt.

L’afluència de visitants per a veure les talles religioses situades en les escenografies, renovades cada any, va a més any rere any. De fet, tot i ampliar els horaris, amb sessions matinals o, fins i tot no fer pausa al migdia, aquest dilluns, primer dia que obrien les portes, les cues per a veure alguns dossers, com el del Natzaré, ja eren de més d’una hora.

Els aficionats més impacients, conscients de les cues que desperten els dossers, esperaven fins i tot abans d’obrir-los per a evitar les cues interminables que es formaran dimecres i dijous, sobretot una vegada es desvelen els premis. Mentre això arriba, la ciutat, que té 18 confraries i 24 passos, ofereix als visitants una nova oportunitat de conéixer part de la seua identitat.