El talent valencià que podria emportar-se un premi Goya

Onze nominacions amb segell valencià competiran per emportar-se un guardó en la 38a edició dels Premis Goya, que se celebra aquest dissabte a Valladolid. Repassem les candidatures en un bon any per als i les professionals de la nostra indústria cinematogràfica.

Les categories en què més destaca el talent valencià són les destinades als curtmetratges, especialment en l'animació. Sumant les diverses modalitats del format curt, podem trobar un total de cinc treballs fets a casa nostra o que tenen professionals valencians en les files: Becarias, Todo bien i Todo está perdido, que opten al premi a millor curtmetratge d’animació; Una terapia de mierda, que tot apunta que podria obtindre el guardó a millor curtmetratge documental, i Carta a mi madre para mi hijo, un treball que produeix la valenciana María Zamora i que és una de les cinc nominades a millor curtmetratge de ficció.

En l’apartat de llargmetratge d’animació, hi ha dos valencians amb una llarga experiència: el productor Toni Novella, nominat per Mòmies, i Javier Mariscal, per Dispararon al pianista. I en el terreny del llargmetratge documental han quedat nominats Mentre siguis tu, amb producció de les empreses valencianes Sin Rodeos Films i Nakamura Films, i Contigo, contigo y sin mí, produït per Carlo d'Ursi per a la productora de Dénia Montgó Films.

En clau musical, Arnau Bataller, compositor alzireny especialitzat en bandes sonores, pot aconseguir una estatueta per música que ha compost per a La paradoja de Antares, mentre que la valenciana Sarai Rodríguez opta al premi a millor maquillatge i perruqueria com a part de l’equip de la pel·lícula de ficció Valle de sombras.

Reivindicant el curtmetratge d’animació valencià

Becarias, el curt fet en stop-motion nominat a curtmetratge d'animació, de la productora valenciana Pangur, ja es va emportar el premi Berlanga a millor curtmetratge d’animació i forma part del catàleg promocional de Curts Comunitat Valenciana 2024 de l’IVC. L’audiovisual, que dirigeixen Marina Donderis, Núria Poveda i Marina Cortón, segueix els passos de tres amigues que comencen la primera experiència com a adultes independents.

“És una representació i una caricatura de les nostres personalitats dutes a un extrem, però que pensem que podrien representar qualsevol jove, o no tan jove”, explica la codirectora Marina Cortón. La precarietat laboral, els lloguers desorbitats i la falta d’uns sous dignes estan al cor d’aquest curt que reclama unes millors condicions de vida.

D'altra banda, Todo bien, dirigit per Diana Acién, gaditana establida a València, també podria emportar-se una estatueta a millor proposta d’animació. El projecte, on participa À Punt, ens mostra com dos personatges, Anna i Vicent, afronten la pandèmia de coronavirus amb humor.

“Quan em vaig asseure a escriure el guió, em demanava fer una cosa dramàtica, però en el procés d’adaptació em vaig adonar que la història et portava a la bogeria i a la comèdia”, assegura Acién. I ho expressa tot a través de la mímica, que –assegura– és un llenguatge universal. “Volia que arribara a més gent i ho faig des de l’estima, perquè els meus pares són sords”, explica.

Carla Pereira, una altra directora establida a València, d’origen argentí, també figura entre les nominades per la codirecció del curtmetratge d’animació Todo está perdido, junt amb el seu company Juanfran Jacinto. És la tercera vegada que la nominen al Goya pel seu treball en el curtmetratge d’animació. Todo está perdido, que també s’inclou en el catàleg de curts que cada any edita l’IVC, és una adaptació de les tires còmiques de Paco Alcázar i conta la història del matrimoni Pérez i la seua filla, una família “quasi normal, però amb actituds un poc disfuncionals”.

Moltes possibilitats per als curtmetratges de documental i ficció

El que sembla que té totes les paperetes per a emportar-se el guardó a casa és el curtmetratge documental Una terapia de mierda, de Javier Polo,  producció en què participa À Punt i que ja ha guanyat el Berlanga i el Feroz. El film repassa la història real de dos estudiants de biologia que van crear el fecomagnetisme, una paròdia de les pseudoteràpies que asseguraven que podia curar tota mena de malalties mesclant caca i imants.

Una terapia de mierda, de fet, està interpretada pels dos estudiants reals que van fer l’experiment, Fernando Cervera i Mariano Collantes. El particular estil kitsch del film, que parodia el que ja sembla una paròdia, fa que l’espectador dubte de la veracitat del que es relata. “Sempre ens pregunten: 'Però això és un documental?'. Sí, perquè tot el que contem va passar de veritat”, revela Juanjo Moscardó, guionista i productor del curtmetratge.

També té bastants possibilitats guanyar el premi a millor curtmetratge de ficció l’obra de Carla Simón Carta a mi madre para mi hijo, un testimoni que la premiada directora catalana deixa al seu fill sobre una mare que a penes va tindre temps de conéixer. Per a la producció ha tornat a comptar amb la productora valenciana María Zamora, que va treballar amb Simón en Estiu 1993 i Alcarràs.

Presència per partida doble en els llargmetratges d’animació

En els llargmetratges d’animació també hi ha presència valenciana, i per partida doble. Javier Mariscal ha tornat a associar-se amb Fernando Trueba per a donar vida amb els seus traços a la pel·lícula Dispararon al pianista. El tàndem del cineasta i el dibuixant valencià, tretze anys després de Chico y Rita, ens presenta la història de Tenorio Júnior, un pianista brasiler convertit en llegenda després de desaparéixer en estranyes circumstàncies a l'Argentina del 1976.

De convertir l'absència en un personatge present s'ha encarregat el mateix Mariscal, després d'un llarg treball de quatre anys. “Jo pensava: 'Mai més en la vida treballaré tant'. Però ara quasi estic pensant que perquè no pensem en una altra, una tercera”, bromejava l'artista durant la gira de presentació del film.

Un altre veterà amb molta experiència en el sector és el requenenc Toni Novella, productor d’una altra de les pel·lícules nominades a llargmetratge d’animació: Mòmies. Novella podria arreplegar el seu segon Goya aquest mateix dissabte per un film –el primer que produeix d’animació– que es va escolar en la llista dels més taquillers del 2023.

“Encara estic aprenent tot el que és l’animació per dins. És la meua primera experiència i em queda molt per aprendre”, admetia en una entrevista a À Punt Notícies. Però també té molt bones paraules per al sector: “A València ara mateix hi ha moltíssim treball d’animació. És tota una potència. De fet, en Mòmies ha treballat gent de València”, afegia.

Documentals personals i dirigits per dones

Aquest mateix divendres s’estrenava a les sales Mentre siguis tu, de Clauda Pinto, un llargmetratge nominat a millor documental, on participa À Punt. La directora plasma l’últim viatge conscient de la seua amiga Carme Elías, la veterana actriu de teatre, cinema i televisió, que emprén una aventura emocional juntament amb els personatges que ha interpretat al llarg de la vida després de diagnosticar-li Alzheimer.

“Malgrat que la pel·lícula parla d’una persona que s’acomiada, posa l’accent en el valor i en les ganes de celebrar la vida”, revela Pinto. “També és un testimoni i un rastre que pot ajudar a altres quan ella ja no estiga”, afegeix. El film es va fer el passat cap de setmana amb el Premi Gaudí, i en poques hores podria afegir el Goya al seu palmarés.

L’altre documental que lluita per emportar-se el premi és Contigo, contigo y sin mí, dirigit per Amaya Villar Navascués i produït per Carlo d'Ursi per a la productora de Dénia Montgó Films. El film es desenvolupa com una espècie de diari personal en què la directora analitza l’evolució del paper de la dona en les relacions íntimes, a través de la seua experiència al llarg de vint anys.

Música i maquillatge amb accent valencià

A més, l'alzireny Arnau Bataller, que té una àmplia experiència com a compositor de bandes sonores, està nominat al Goya a millor música original pel treball en La paradoja de Antares, de Luis Tinoco. La pel·lícula ens situa en la pell d’Alexandra, una científica de guàrdia en un radiotelescopi que rep un senyal que podria respondre una de les grans preguntes de la humanitat.

“Mai de la vida m'hauria esperat que estaria nominat per una pel·lícula tan xicoteta que, com aquell que diu, l'han feta entre quatre amics", confessava Arnau Bataller als micròfons d’À Punt Notícies. Amb aquesta segona nominació als Goya, el compositor d'Alzira veu reconegut el seu treball, però també la docència que imparteix a l'Escola Superior de Música de Catalunya. “Fa uns anys no estava segur que servira per a res. Ara crec que sí que està servint i és una manera també de dignificar la nostra professió", apuntava.

A més, Sarai Rodríguez opta al premi a millor maquillatge i perruqueria, junt amb els seus companys Noé Montes i Óscar del Monte, pel treball en la pel·lícula de ficció Valle de sombras. A aquesta valenciana d’adopció nascuda a La Rioja ja li és familiar la catifa roja, perquè el 2021 va guanyar el Premi Goya en la mateixa categoria per Les lleis de la frontera.